Una desena de veïns de la Balconada i els Comtals, actualment, encara participen de forma totalment desinteressada en el sistema de detecció d'episodis de males olors de la depuradora de Manresa i de la planta de compostage de Bufalvent, que es va posar en marxa fa 10 anys.
Coincidint amb el desè aniversari, el Consorci del Bages per a la gestió de residus els va reunir el cap de setmana al Parc ambiental de Bufalvent per explicar-los les dades dels darrers mesos, fer una visita a la planta de compostatge i una excursió pel Parc del Secà, on van compartir activitats i un dinar.
Els veïns prenen mesures diàries de les olors. Aquest programa de seguiment el van posar en marxa el Consorci, Aigües de Manresa i Socioenginyeria fa una dècada per controlar unes pudors que, aquell moment, tenien una elevada incidència, i que ara mateix, segons el Consorci, «ha passat a ser pràcticament inexistent gràcies a l'estreta col·laboració entre institucions i veïns i les mesures cor-rectores aplicades. De males olors pràcticament diàries s'ha passat a episodis esporàdics 6 o 7 dies a l'any i d'intensitat baixa».
El Consorci del Bages va interessar-se per un sistema que va guanyar un premi de l'aleshores CaixaManresa i que pretenia minimitzar l'emissió de males olors dels residus.
Poc temps després, Socioenginyeria -l'empresa del guanyador del premi, Josep Cid-, el Consorci i Aigües de Manresa van engegar conjuntament aquest projecte per avaluar la incidència de les olors que emanaven tant de la planta de compostatge de Bufalvent com de la depuradora.
Era imprescindible la col·laboració dels veïns de dos dels barris més afectats, la Balconada i els Comtals, perquè deixessin constància de les males olors. És per aquest motiu que els participants tenen a casa seva uns formularis que han d'omplir cada dia per avaluar si han sentit pudor, de quin tipus i amb quina intensitat.
El projecte es va convertir en pioner, ja que no es focalitza a avaluar les emissions que surten dels punts emeten les olors, sinó com arriben a casa dels afectats i, per tant, com afecten grups humans concrets.
Segons Josep Cid, «la metodologia tradicional es basa en simulacions matemàtiques; el nostre projecte es basa en recollides de dades reals i objectives allà on arriben les males olors».
