El cementiri de Manresa és un museu a l'aire lliure desconegut. I si no es coneix no es valora, afirma la historiadora Raquel Valdenebro. Juntament amb el també historiador David Olivares han elaborat l'opuscle «Del cementiri parroquial al municipal. La nova visió de la mort i el pensament il·lustrat». L'acaba d'editar l'Ajuntament amb la col·laboració del Col·legi d'Arquitectes per donar a conèixer la seva història i valor patrimonial. Ahir es va presentar ahir en un acte públic al Casino.

Consta de 32 pàgines. A les primeres es fa un repàs dels canvis que hi ha hagut dels espais d'enterrament els últims segles. Fins a mitjans del XVIII es feien al voltant de les parròquies. Per higiene, salut i també pel creixement urbanístic i demogràfic de les poblacions, això va anar canviar al llarg del XIX, que és quan es va construir l'actual cementiri el de Manresa.

A partir d'aquí l'opuscle cita 47 punts d'interès de l'equipament del Congost detallats en un plànol. Fa una breu descripció de cadascun d'ells. Hi ha panteons, capelles i sepulcres, escultures de Josep Llimona o forjats. També les fosses de la Guerra Civil o el cementiri evangelista i el musulmà.

Per a Valdenebro, el plantejament principal a l'hora d'elaborar l'opuscle és «donar a conèixer el cementiri, perquè és molt desconegut. La paraula que el defineix és un museu a l'aire lliure». Olivares va assegurar, al seu torn, que el turisme funerari «està agafant molta volada», i en el cas del de Manresa hi hauria molta feina a fer en aquesta direcció.

També hi ha un factor de protecció del patrimoni. Per a Valdenebro té molt potencial, «i moltes vegades l'única manera de protegir-lo és donar-ho a conèixer perquè la gent en sigui conscient».

Va explicar que la part més antiga del cementiri, la que es concentra a la secció de Sant Maurici «és la projecció de la ciutat del XIX. Els panteons són com projeccions de les cases de l'alta burguesia manresana. Les famílies amb més possibilitats es feien la capelleta, i la resta anaven als nínxols». Per això va afirmar que els cementiris, com el de Manresa, «són una projecció de la ciutat dels vius a la ciutat dels morts». Al segle passat moltes famílies que es feien construir una casa encomanaven a l'arquitecte que també fes el panteó. L'estil neoclàssic és el més representat a l'equipament municipal del Congost. També hi ha tocs d'estètica egípcia i manifestacions modernistes.

La regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Manresa creu que el cementiri de la ciutat té prou potencial des del punt de vista cultural i patrimonial com perquè sigui un punt d'atracció.