Visiti Manresa Campus Universitari i endugui's una galeta amb logotip amb una targeta que diu «Menja't el Campus». Galeta i roda de premsa: actes conjunts en el dia de portes obertes als centres universitaris de Manresa.

El campus manresà en són dos d'entrellaçats, el de la FUB (Uvic-UCC) i el de l'EPSEM (UPC). Algun Pla de Ciutat situa una «porta del coneixement» a la rotonda del McDonald's Universitat, i, segons agafes l'Avinguda Universitària, vas trobant ara la residència, ara la clínica, ara la seu central de la FUB, ara la biblioteca, i a poca distància, la seu de l'EPSEM. Ahir en aquesta conjunt hi havia força activitat, per ser dissabte. Era el dia en què els possibles futurs alumnes, amb família o sense, examinen les instal·lacions abans de decidir si aquest és el lloc on es convertiran en graduats o enginyers. O metges. Els dos centres van ensenyar per separat els respectius edificis però van repartir les mateixes galetes, i els seus dirigents van comparèixer plegats per explicar la jornada al mig de la biblioteca, mentre de tant en tant passaven grups de joves que examinaven la dependència i s'enduien el dolç.

Jordi Montaña, rector de la UVic-UCC, va dir que era «el dia gran de les universitats», i Valentí Martínez, director de la FUB, el va definir com «un dia que esperem tot l'any». I és que «depenem dels alumnes», va reblar el rector. Poca broma: hi ha universitats que han d'espolsar-se els aspirants, perquè sense moure un dit tenen moltes més peticions que places, i n'hi ha que han d'esforçar-se per captar alumnes per complir els seus objectius, sobretot si aspiren a no deixar de créixer. A Catalunya hi ha molts centres universitaris competint per un nombre finit de futurs alumnes, i les visites del dia de portes obertes poden ser determinants.

Ahir els directors estaven contents. Rosa Argelaguet, directora de la Politècnica, constatava la requesta que estava demostrant el grau en Enginyeria de l'Automoció, motiu de moltes de les visites. A la FUB el tema estrella és l'inici dels estudis de Medicina. «Som companys lleials de viatge» -va dir Argelaguet-, «junts aconseguim un efecte crida més gran». I va posar un exemple: «una noia podria matricular-se a Infermeria a la FUB mentre el seu promès estudia una enginyeria a l'EPSEM».

Unes 60 persones a la FUB i unes 50 a l'EPSEM (professors, alumnes voluntaris, personal no docent...) feien de guies. Entre els visitants, gent de la comarca, de la resta de Catalunya, i estrangers. A la FUB ja són habituals, els francesos; els que ja hi ha en fan bona propaganda quan van a casa. La UVic-UCC té el 16% d'alumnat estranger, segons el rector. A l'EPSEM s'han vist visitants d'Andorra i de les Illes.

Al cap de la jornada, que es tancava a les dues de la tarda, el recompte donava a la ratlla del miler de visitants. La FUB informava d'un total de 485 visitants, dels quals 194 possibles estudiants, i d'aquests, 66 francesos. Les xifres representen un increment del 30% en relació amb el nombre de visites de la jornada de l'any passat. A l'EPSEM han recomptat un total de 450 visitants.

La galeta que s'enduien els visitants ha estat un fruit de les reunions mensuals que celebren representants de l'Ajuntament i de les dues entitats universitàries, va explicar Mercè Rosich, regidora d'Universitats de l'Ajuntament de Manresa. Però, a banda d'això, podem esperar més coses a mitges? Cap entusiasme en les respostes quan es formula la pregunta. «El problema és la diferència de preus», explica Argelaguet. La UPC és una universitat pública amb preus públics, connectada als pressupostos de la Generalitat. La UVic-UCC és d'una fundació i es finança sobretot amb les taxes dels seus alumnes. Segons el rector, estarien encantats d'oferir els mateixos preus que la pública, però necessitarien el mateix finançament públic. No és així, i aquesta realitat limita les opcions de col·laboració.

Però són lleials amics que no dubten de llançar-se mútuament floretes. Tant, que el rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, va fer un gran elogi públic de les engi-nyeries davant la directora de l'EPSEM, Rosa Argelaguet. Va dir que són l'opció amb més seguretat de sortides laborals ben pagades. Benvinguts a Versalles.