Manresa és la tercera ciutat amb menys bars de Catalunya si es compara amb municipis d'entre 50.000 i 100.000 habitants.
Ho revela l'estudi «Benditos bares en datos», fet a nivell estatal per la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració (FEHR), en el qual també han participat altres entitats de l'estat espanyol com l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i empreses com Coca-Cola.
En l'estudi apareix un mapa interactiu de l'estat espanyol, on es pot veure la densitat d'establiments, i obtenir dades de gairebé tots els municipis de cada territori. En total, n'hi apareixen 6.999.Les dades
A Catalunya hi ha un total de tretze ciutats que tenen entre 50.000 i 100.000 ciutadans, i Manresa ocupa l'onzena posició pel que fa a nombre de bars per cada 1.000 habitants. En té 1,79.
Al davant de la capital del Bages, trobem fins a deu ciutats catalanes de mida mitjana que superen Manresa pel que fa a aquest tipus d'establiments per cada 1.000 persones que hi resideixen. Aquest rànquing el lidera el Prat de Llobregat, amb una ràtio de 2,79 establiments, i el tanca Sant Cugat del Vallès amb 1,35.
L'estudi detalla també la quantitat de locals de què disposa cada població. Si agafem altra vegada les tretze ciutats amb l'interval d'habitants utilitzat anteriorment, Manresa se situa en vuitena posició, amb un total de 134 bars repartits per tots els barris. En aquest cas, la llista la lidera l'única capital de província que hi apareix, Girona, amb 231 establiments, i la tanca Cerdanyola del Vallès, amb només 81 bars.
Per altra banda, una altra comparativa possible és agafar, de les tretze ciutats, només les que tenen entre 65.000 i 85.000 habitants, uns límits de població més definits i que situen la capital bagenca al centre, amb gairebé 75.000 habitants. No obstant això, amb aquesta comparació, Manresa també hi surt perdent, ja que seria l'única de les cinc poblacions catalanes (Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Viladecans) que no arriba als dos establiments per habitant, aplicant aquest límit poblacional.
L'opinió dels hostalers manresans
La línia general d'opinió d'alguns propietaris de bars a Manresa és que l'oferta d'establiments d'aquest tipus està ja més que coberta a la ciutat i, sobretot, molt concentrada en punts com el passeig de Pere III, el Barri Antic o les Bases. Tampoc la comparació amb altres ciutats genera opinions diferents dels propietaris.
«L'oferta és més que suficient, som uns quants, i sí que està més concentrada al centre, però com a totes les ciutats», comenta un dels propietaris als quals s'ha preguntat sobre l'estudi.
Un altre, però, destaca que «hi ha molts bars, però pocs tenen un valor afegit», fent referència a una manca de diversitat en el tipus d'establiments.
«A Manresa encara hi ha espai per a aquest tipus de bars que complementen i ofereixen noves propostes d'oci i de qualitat», finalitza.
Finalment, un altre propietari destaca que «el problema actual és que hi ha molts establiments que actuen com a bars sense ser-ho, ho ofereixen com un servei addicional, i això ens perjudica».
La importància del bar
Un bar pot simbolitzar moltes coses. De fet, segons l'estudi, el 65% dels espanyols considera els bars com un símbol de cultura.
Parlar, prendre alguna cosa i veure partits de futbol en companyia són les activitats més freqüents que hi duen a terme els clients a Espanya, que segons dades de l'INE van invertir en bars més de 46.000 milions d'euros l'any 2015. Totes aquestes dades es poden explicar pel fet que el bar és el gran eix de trobada per al 70% dels espanyols.
Mura és el municipi del Bages amb més establiments per cada 1.000 residents
Mura és la població bagenca amb més establiments per cada 1.000 habitants, 4,57, tenint un sol establiment. La causa és que la seva població total no supera les 300 persones.
Manresa es troba a la meitat del rànquing comarcal i ocupa l'onzena posició de vint-i-tres, amb 1,79 bars per cada 1.000 habitants, darrere de Súria (1,87) i davant de Santpedor (1,73). No obstant això, pot presumir de ser la localitat amb més establiments de la zona, amb 134, 116 més que la segona posició en aquest aspecte, que correspon, amb un total de 18 bars, a Cardona i Sant Joan de Vilatorrada. El podi el completa Sant Vicenç de Castellet amb 12.
Destaca que pràcticament la meitat de les poblacions del Bages (Mura, Marganell, Castellgalí, Rajadell, Balsareny, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar, Callús, Avinyó i Fonollosa) tenen cinc bars o menys, així com que, al marge de Manresa, cap altre municipi no supera la barrera dels 20 establiments.
En total, sumant totes les poblacions bagenques, la comarca té 308 bars, amb una mitjana d'1,80 per cada 1.000 residents.
Igualada és la segona capital del centre del país amb més presència de locals
Al marge de Manresa, Igualada (Anoia) és la capital de comarca del cenre del país amb més bars en la seva localitat: 93 establiments. I ho és amb força diferència de la resta de territoris de cobertura de Regió7.
Tanta diferència que, si sumem el nombre de bars de Berga (35), Puigcerdà (31), Solsona (16) i Moià (9), dóna un total de 91 establiments, 2 menys que Igualada sola.
Aquestes dades, però, són proporcionals a la dimensió de les poblacions que recull l'estudi. Igualada (38.912 habitants) té una densitat de població més elevada que municipis com Berga (16.203), i molt superior en casos com els de Solsona (8.938), Puigcerdà (8.807) i Moià (5.960). Per tant, és lògic que disposi de més establiments.
No obstant això, pel que fa a nombre de bars per cada 1.000 habitants, és Puigcerdà la que en té més, amb una ràtio de 3,52 establiments per cada 1.000 habitants, seguida per Igualada (2,39), Berga (2,19), Solsona (1,79) i Moià (1,51). Si col·loquéssim Manresa en aquesta llista, seria la primera en establiments totals, i la tercera en bars per cada 1.000 habitants.
