«Ara em podré tornar a dedicar a les matemàtiques», assegura el catedràtic Pere Rubió. Un cop jubilat del món de l'ensenyament, ha destinat els últims anys a investigar
Ha estat com fer una tesi, assegura Rubió. En el llibre es relaten les vivències dels escultors Rubió, que el segle XVI van arribar a Moià procedents d'Occitània fugint de les guerres entre hugonots i catòlics. Posteriorment, al segle XVII, es van traslladar a Manresa, on van continuar l'ofici de fusters-escultors. A partir del XVIII es van dedicar a altres ocupacions, com el tèxtil, i ja al XIX, una de les branques va derivar cap a la construcció i una altra, a un forn de pa.
Que en quedi constància
El que li havien transmès des de sempre era que els avantpassats eren forners, i que haurien obert el primer forn particular de Manresa a la que ara és la plaça d'en Creus. Buscant en arxius va anar retrocedint en el temps fins que va esbrinar que els Rubió de Manresa procedeixen de la població de Camarada, a Occitània. Joan Rubió (1520-1585) es va establir amb la seva família a Moià a mitjan segle XVI. Cap al 1617, ara fa 400 anys, un descendent de Joan Rubió, Jacint Rubió, es va establir a Manresa i va continuar l'ofici de fuster-escultor dels seus avantpassats. Actualment hi ha 26 persones amb el cognom Rubió i que són descendents d'aquell Jacint.
Al llibre, Rubió explica que es va passar un any sencer «a temps complet» cercant a l'Arxiu Comarcal de Manresa. També va consultar el de Moià, els arxius de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, del bisbat de Vic i de les poblacions occitanes de Foix i Pàmies.
El llibre consta de 7 capítols, un prefaci i un epíleg. Hi ha fotos familiars i d'obres de retaules dels fusters-escultors Rubió.
Un d'aquests capítols relata l'origen del cognom Rubió, una altra de les línies de recerca del catedràtic. Dedueix que el nom original seria Rabiou, que en occità es pronunciaria «Rabiú». En arribar a Moià s'hauria transcrit com a Rubió perquè la fonètica és semblant.
Diu que el que el va motivar a fer el treball és l'interès «que sempre hem tingut pels avantpassats, així com per donar als descendents un coneixement sobre els seus antecessors i que, si no hagués estat per casualitat, segurament no hauríem arribat a conèixer mai i, qui sap, si ho hagueren pogut fer els descendents».
A l'epíleg, el catedràtic de Matemàtiques manresà destaca que és una sort, «veient el seguiment dels descendents Rubió, que aquest cognom hagi subsistit fins als nostres dies».
