Manresa ha recuperat un bocí de la seva història. El treball realitzat per una estudiant de l'institut Lluís de Peguera ha permès descobrir com era el refugi antiaeri que es va construir a la fàbrica Pirelli durant la guerra civil, del qual ni tan sols coneixien l'existència la majoria dels treballadors posteriors al conflicte.

El refugi antiaeri de la Pirelli tenia cabuda per a 300 persones i era a sota d'on ara hi ha les oficines de la fàbrica. És part de la informació que ha recuperat la manresana Gemma Ribalta Rosell en la seva recerca per fer el treball final de 2n de Batxillerat Humanístic al Peguera. Ribalta, que té 18 anys i estudiarà Turisme i ADE a Lleida, no només ha pogut redescobrir aquest refugi, també hi ha pogut entrar i fer fotos, juntament amb el de la Renfe, que, si bé és més conegut, no havia estat visitat per dins des de la guerra.

Ribalta va decidir centrar el seu treball de recerca en la guerra civil; en concret, en els refugis antiaeris que es van construir a la ciutat i en les esglésies que es van enderrocar. En la part dels refugis, la seva recerca, en què recorda els bombardejos que va patir la ciutat, la va portar a fer una investigació exhaustiva. L'interès, explica, li va fer sorgir una visita ciutadana organitzada en una festa major als refugis antiaeris que va poder seguir.

El treball porta per títol «Manresa en temps de guerra». Amb la intermediació de l'Ajuntament va accedir al refugi de la Renfe. Del de la Pirelli en va conèixer l'existència gràcies a un extreballador que li ho va comentar. Quan es va posar en contacte amb els responsables de la fàbrica li van dir que l'acabaven de reformar. Pere Artigas, responsable de HSE i Serveis de Pirelli, li va facilitar la feina.Hi havia 205 refugis

A la recerca, apunta que «l'any 1937 es va fer un primer cens que deia que Manresa tenia 205 refugis» i que, tot i que molts eren cases particulars, «podien acollir més de 26.000 persones. Els més grans eren els d'algunes fàbriques i magatzems». Entre d'altres, cita el carrer del Balç i soterranis medievals al carrer de Sobrerroca i a la plaça Major, que «podien acollir bona part de ciutadans del Barri Antic»; a la Fàbrica Nova, que «podia acollir 1.600 ciutadans»; als magatzems Jorba, on «cabien 1.050 persones»; a la farinera La Florinda, que «tenia capacitat per a 1.000 ciutadans»; al túnel dels Ferrocarrils Catalans a Viladordis, que «podia acollir 3.200 ciutadans»; i a la fàbrica Pirelli.

Ribera en va visitar set (cinc dels quals per dins), entre ells el de la Pirelli. N'explica que es va acabar pocs mesos abans que hi hagués el primer bombardeig a la ciutat, el desembre del 1938, i que «el plànol està firmat per un dels directius italians de la fàbrica».

Quan el van fer encara no estava construït l'actual edifici d'oficines, de manera que no hi havia res al damunt; «el refugi estava situat entre l'antic edifici d'oficines, la part de la fàbrica encarregada del tèxtil i la part on es feien les càmeres. Per tant, al mig d'on eren la major part dels treballadors perquè, en el cas que hi hagués alguna emergència, poguessin arribar-hi ràpidament». Celebra el fet que «hi ha plànols on posa les dimensions; mesura 26 metres de llargada, està partit en dos i cada part fa 3 metres d'ample, més un mur de 80 cm que les separa». És a 5 metres i 70 cm per sota del nivell del carrer. Antigament, hi havia dues portes, però ara una està tapiada. L'única entrada que queda és per una escotilla des d'un dels carrers de la fàbrica».

Superat el desnivell amb una escala metàl·lica, s'accedeix a unes d'obra que, «a l'època que es va construir, arribaven a peu de carrer. Aquestes escales de seguida giren cap a la dreta i segueixen baixant. Quant arribes al final, l'entrada queda a la dreta i, des d'allà, es veuen les dues parts separades del refugi. Al final de la segona, hi ha un pou, però, quan es va construir hi havia un lavabo».

Programació de visites

Afegeix que, avui en dia, està molt ben conservat perquè el van buidar i netejar per dintre després de detectar-hi esquerdes perquè estava ple d'aigua. Aquesta intervenció, comenta Ribalta, l'han acabat fa molt poc temps, i, «ara, a la fàbrica, estan disposats a programar alguna visita per tal que es conegui, perquè molts dels treballadors que hi van treballar després de la guerra civil desconeixen l'existència d'aquest refugi».