No hi va haver debat sobre la República Catalana. Podia haver-hi sigut, perquè la CUP havia demanat que el consistori muncipal reconegués la seva proclamació al Parlament de Catalunya el 27 d'octubre passat, i es posés al costat de les seves institucions. La proposició era el punt 8.4 de l'ordre del dia, a les acaballes de la sessió, i prometia un final de festa d'allò més animat després de totes les qüestions de tràmit. Però a l'alcalde no li agraden ni els conflictes ni les picabaralles, i van trobar la manera de fer el pronunciament sol·licitat per la CUP sense que el saló de sessions es convertís una altra vegada en una barreja de ple del Parlament i tertúlia política. És a dir: un pronunciament sense debat. Quadratura del cercle, ou de Colom, oli en un llum.
El truc va ser la declaració llegida per l'alcalde i signada per tots els grups excepte PSC i Cs, en un sentit força semblant al text de la proposició dels cupaires, que van retirar. Valentí Junyent la va llegir al principi del ple, i com que era una declaració i no una proposició d'acord que s'hagués de votar, tampoc no va ser debatuda. No hi va haver discursos a favor i en contra. Ningú no es va tirar els plats pel cap. Els partits contraris no van tenir ocasió d'exposar els seus arguments d'oposició, i els favorables tampoc no els van poder replicar. Dijous el gran tema polític del moment va passar pel ple però no es va debatre al ple.
I així, exorcitzat el perill d'una picabaralla per raó de la República i dels presos, i mentre a fora, a la plaça Major, s'enllestien els preparatius de l'acte per la llibertat dels empresonats just quan es complia un mes de l'ingrés a Soto del Real de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, al saló de sessions començava una tanda de tres proposicions amb compareixença que serien aprovades per unanimitat i entre grans aplaudiments. Els regidors i les regidores de tots els colors es posen tendres i vessen empatia quan un col·lectiu pren la paraula per exposar els seus patiments o les seves esperances i demana una mica de comprensió. Qui pot negar-s'hi? Sobretot si la comprensió no suposa alteracions importants del pressupost municipal o canvis en la manera de gestionar aquelles coses en què l'Ajuntament sí que té competència.
Una imatge que feia goig
Dijous, en començar la sessió, la sala era plena i la part davantera l'ocupava un gran nombre d'infants. Eren consellers i conselleres infantils, del Consell d'Infants de Manresa, que hi eren per prendre la paraula per un tema relacionat amb la seva institució. Feia goig de veure, la sala plena d'una mainada d'allò més seriosa, atenta, responsable, silenciosa, posada i endreçada, tan atenta que alguns fins i tot prenien notes. Quan dos dels infants van fer sentir la seva veu davant el micròfon, els regidors van quedar com hipnotitzats, embadalits, disposats a dir-los que sí a tot. Els discursos dels portaveus dels grups municipals van ser de cordial encoratjament a aquests infants que es preocupen per la ciutat present i per la del futur, aquella en què exerciran d'adults. L'ambient va arribar a tals graus de calidesa que els regidors s'aplaudien els uns als altres, sense importar si l'ovacionat era dels propis o de la competència.
En acabat, i després d'unes quantes ovacions més, els infants van retirar-se endreçadament, acompanyats per uns pares d'allò més orgullosos, i la sala va quedar sobtadament buida, malgrat la presència de persones afectades per les dues següents proposicions amb compareixença: una sobre l'estigmatització i el dèficit d'atenció a les persones amb problemes de salut mental, i una altra sobre els efectes dels nous comptadors de la llum en les persones amb hipersensibilitat elèctrica. Es veu que aquests comptadors «telegestionables» generen radiació electromagnètica quan envien les dades a la central.
