La infermera manresana Flors Sirera va morir a trets el 18 de gener del 1997 a Ruhengeri (Ruanda) quan tenia 33 anys i desenvolupava tasques humanitàries per a l'ONG Metges del Món. Vint-i-un anys més tard ningú no ha pagat pel seu assassinat.
Aquesta impunitat és possible pel bloqueig al procés judicial aplicat pel govern del PP arran de la reforma de la llei de justícia universal. Un procés judicial obert pels assassinats de nou religiosos i cooperants espanyols, entre els quals Flors Sirera, però que havia esdevingut una finestra oberta a anar més enllà de la versió oficial sobre el genocidi dels Grans Llacs d'Àfrica.
Per recordar aquesta situació dimarts tindrà lloc a la casa Flors Sirera la taula rodona «No hi ha pau sense justícia», en el marc del Memorial pels conflictes oblidats i en favor de la justícia, que cada any s'organitza entorn de la data de l'aniversari de l'assassinat de la cooperant Flors Sirera a Ruanda, que enguany arriba al 21è aniversari.
A l'acte, organitzat pel Consell Municipal de Solidaritat i Inshuti, hi participaran Jordi Palou-Loverdos i Xavier Melloni, que faran un apropament a les llums i ombres de la justícia universal; i de com avançar, en l'àmbit personal i col·lectiu, en els camins de la pau, respectivament. L'acte es clourà amb la música per l'ànima d'Albert G. Galbany, una experiència relaxant i meditativa.
Procés judicial reobert
A mitjan any passat, la sala tercera de l'Audiència Nacional va accedir a la petició dels representants legals de la família de Flors Sirera de reobrir el procés judicial, arxivat per les noves directrius de la justícia universal.
El 2008, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va processar la cúpula política i militar de Ruanda i va dictar 40 ordres d'arrest internacional per crims de genocidi, de guerra, contra la humanitat, terrorisme i pertinença a organització terrorista contra 40 alts comandaments de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès/Front Patriòtic Ruandès.
Ara es podria reobrir el cas per a 29 dels 40 acusats -els altres 11 es beneficien de la reforma de la llei de justícia universal aprovada pel PP-, no únicament pels delictes de terrorisme sinó també connexos: genocidi, crims de guerra i contra la humanitat.
Una altra opció seria que el jutge Andreu només decidís prosseguir el procediment per als delictes de terrorisme i, en el pitjor dels casos, que l'acció judicial es limités a 22 encausats per la referència directa que se'n fa sobre els crims comesos sobre ciutadans espa-nyols. Sigui com sigui, el cas ha fet un tomb després que la reforma de la llei de justícia universal obligués al sobreseïment provisional dels càrrecs a 29 acusats de terrorisme i el sobreseïment definitiu dels càrrecs de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat dels altres 11.
El punt d'inflexió va ser la negativa del Tribunal Suprem de Sud-àfrica a prorrogar la condició d'asilat del general ruandès Kayumba Nyamwasa, el principal acusat de la mort de Flors Sirera.
L'advocat del cas, l'entitat manresana Inshuti i el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, sempre amatents, van sol·licitar que es reactivés l'extradició de Kayumba Nyamwasa, i l'Audiència Nacional va decretar la reobertura de les actuacions.
