M

anresa perd un dels seus grans homes". Amb aquest merescut titular amb lletres de motlle, el dia 19 passat anunciava Regió7 el traspàs de Simeó Selga, un dels seus més eximis prohoms al qual la ciutat tributà un comiat popular i entranyable.

Valguin també, des del Berguedà, aquestes ratlles per fer palès el meu personal sentiment de condol, segur que aquí també àmpliament compartit, per la pèrdua de l'home generós, incansable i obert tothora al servei dels altres i del país.

Innombrables fórem els ciutadans de tota la Catalunya central que confiarem, quasi religiosament, la salut dels nostres fills al metge Selga. De la càlida familiaritat del seu consultori me'n resten records inesborrables. Des de l'entranyable bon dia de la seva esposa, Àngels Brunet, fins a l'adéu-siau amb el lliurament d'aquell receptari allunyat de la fredor habitual, que, talment com carta amiga, era un compendi de prescripcions inexcusables com la "pasta de Cebion" i, alhora, de saludables i lliberals consells com aquell de "tantes vegades com vulgui la criatura".

A banda dels seus impagables serveis professionals, Simeó Selga fou present fins a la nostra comarca quan les necessitats culturals i de país ho requeriren. Des dels inicis de l'aplec nacionalista del Pi de les Tres Branques fins a la seva presència al patronat del monestir de Serrateix. Amb ell vaig compartir emocionants aventures nacionalistes durant els anys setanta com les del Congrés de Cultura Catalana i la d'aquell Pacte Democràtic per Catalunya, amb el qual concorreguérem a les primeres eleccions democràtiques.

Aleshores, el seu discurs polític, com no podia ser altrament, elaborat des del ja ben guanyat prestigi social de patriota, li permetia proclamar reiteradament allò de "per això sóc aquí" i concloure, invitant a la lluita amb les dolces exigències dels primers versos de l'Excelsior del poeta Maragall: "Vigila, esperit, vigila/ no perdis mai el teu nord/ no et deixis 'du' a la tranquil·la / aigua mansa de cap port".

Amb Simeó Selga desapareix un molt destacat membre d'aquest admirable elenc de metges manresans que, al costat dels Lluçà, Lletjós, Corrons, Molins, Guerrero i altres que inevitablement em deixo, han mantingut viva una flama exemplar, simbiosi perfecta d'humanisme, professionalitat i catalanisme insubornable.

Malgrat que del país per ell desitjat encara resta quasi tot per fer, malgrat que al seu enterrament hom hi trobés a faltar, ai las! la presència d'alguna alta jerarquia de la Catalunya oficial i de la nacionalista, malgrat tot això, Simeó Selga i Ubach pot descansar ben bé en pau. Resta la seva petjada com a testimoni d'orgull per als manresans, d'exemple per als amics d'arreu, de referent per als catalanistes més exigents, i d'honor immarcescible per als familiars que el ploren.