S

ervei, Símbol i Unitat. Si us hi fixeu bé, les inicials d'aquestes paraules són SSU, de Simeó Selga i Ubach. El Dr. Selga, que ens va deixar l'any passat, fou el primer homenatjat en el primer sopar del militant que va començar a organitzar el comitè executiu local de CDC Manresa. Vam tenir la idea de començar a reconèixer les persones que han contribuït a treballar amb vocació de servei al país i a la societat, ja sigui des de l'activitat política com també en les seves altres activitats professionals i vocacionals. Doncs bé, una de les persones més implicades en aquests sopars del militant era l'amic Andreu Descals. L'Andreu, que fou de la colla dels primers regidors a Manresa de Convergència en la democràcia recuperada (fou regidor de Cultura), va implicar-se en l'organització d'aquest sopar com qui més. Es va oferir a elaborar el trofeu, fet de fusta, que s'entregava a la persona homenatjada i va suggerir que sempre portés les paraules Servei, Símbol i Unitat per tal de recordar sempre la figura d'en Simeó.

Fa uns dies l'Andreu ens va deixar. Som moltes les persones a qui ha dolgut especialment aquesta pèrdua, dels que vam viure l'Andreu implicat en Manresa i en el país. I ho fem conscients que persones com ell ens han fet de guia i de mestratge en la cultura dels valors i de la defensa de les causes nobles. L'Andreu sempre va tenir aquesta vocació de servei tan íntimament lligada a aquella generació de persones que van creure en el país i que van implicar-se a l'entorn de Jordi Pujol. Molts ens emmirallem en aquella generació pels valors que sabien transmetre i, malgrat la diferència d'edats, vam tenir el temps suficient per aprendre moltes coses d'ells. I l'Andreu era un d'ells. Home de fortes conviccions catalanistes i home molt crític amb les injustícies, vam compartir moltes hores de trobades i reunions, posant cadascú el seu gra de sorra per construir en positiu tant pel bé de Manresa com pel bé del nostre país. Se n'ha anat algú amb qui tenia un afecte personal molt gran, algú que ha deixat petjada en el món cultural i artístic de la comarca. Descals fou un dels impulsors del grup dels tretze juntament amb Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Antoni March, Josep Maria Massegú, Antoni Sala, Joan Sallent, Lluís Sanz, Andreu Argelich, Josep Fornells, Ramon Salisi i Josep Vila Closes, una generació d'or d'artistes locals, i sobretot també l'hem de recordar com el creador de l'àguila de Manresa, un dels nostres signes d'identitat. L'Andreu sempre el podies trobar al seu taller, treballant en allò que li agradava. Ell sempre hi era per donar un cop de mà, sense demanar res a canvi, propi de la seva generació.

La seva família coneixia molt bé l'estima de l'Andreu pel país, tant la seva parella com els seus fills han begut d'aquesta voluntat de servir causes nobles. Dels seus fills, amb qui he compartit més estones és amb la seva filla Elisabet, metgessa de professió i de vocació, directora del CAP Plaça Catalunya i persona amb qui compartim els anhels de fer una ciutat més justa i de més qualitat.

Els primers anys de la fundació de Convergència a Manresa són els primers anys de voler compartir l'estima pel país, de voler recuperar allò que és nostre, en una democràcia molt tendra, i això va unir un grup de persones, cada cop més ampli. Alguns ens han anat deixant, d'altres continuen formant part de la musculatura d'aquest moviment nacionalista. No ens cansarem mai d'agrair-los la feina feta. Justament per això vam crear el sopar del militant, per reconèixer la bona feina d'aquestes persones. Estic segur que sabrem reconèixer la trajectòria vital de l'Andreu i el seu valuós pas pel nacionalisme polític que representem. I estic convençut que tornarem a reprendre els sopars del militant i que l'Andreu, des d'on sigui, ens sabrà agrair el gest de reconeixement que li pertoca.