Aquestes comarques semblen haver-se especialitzat a posar gent a les candidatures al Senat. Tenim l'igualadí Jordi Torra, industrial del sector dels fruits secs, i el manresà Josep Vives, advocat i gestor esportiu -president executiu de Manresa Esportiu Bàsquet-, que seran candidats a senador a les llistes de CiU. Tenim la presidenta d'ERC a Cardona, Carme Bertral, que tindrà la mateixa condició a les del seu partit. I tenim que el PP inscriurà com aspirant a senador el seu segon regidor a l'Ajuntament de Manresa, Domènec Beltran. Si fos per proporció de candidats, aquestes comarques haurien de tenir una bona presència senatorial: recordem que cada partit presenta només tres noms. Llàstima que les enquestes no aventurin uns resultats en aquesta direcció.

Els nostres candidats ocupen segones i terceres posicions a les seves llistes. Torra, Bertral i Beltran van al segon lloc, i Vives, al tercer. La republicana, a més a més, va darrere d'un cap de llista que segurament no ocuparia l'escó o ho faria poc temps, ja que és el doctor Moisès Broggi, gran persona d'excel·lent reputació però que ja passa dels cent anys i, malgrat el seu cap clar, el cos no està per anar amunt i avall com toca a un parlamentari amb hemicicle a Madrid. Però el sistema electoral del Senat fa que a cada circumscripció, com a màxim, treguin representació dues candidatures. La tercera llista en vots ja queda fora. I ERC no té expectatives de ser ni tan sols la tercera a la circumscripció de Barcelona.

Beltran també ho té complicat. Seria senador si la del PP fos la candidatura més votada a Barcelona, i ara com ara la seva màxima expectativa, segons les enquestes més favorables, és la de quedar en segon lloc a Barcelona, una mica al davant de CiU -i les menys favorables el baixen al tercer lloc, de manera que no enviaria ningú al Senat.

Pel que fa a Torres i Vives, van en paquet. Si CiU és la força més votada a la província, tots dos seran senadors. Si no ho és, no ho serà cap dels dos. Només amb una gran dosi d'optimisme partidari hi ha qui defensa que la victòria és possible. Si l'alta direcció ho pensés de veritat, hi hauria cua de dirigents nacionals, professionals de la política, ben situats als viaranys de l'aparell, per ocupar aquests llocs. No s'ho haurien deixat escapar. Situar-hi dues persones conegudes i apreciades a la seva comarca però que estan fora de les institucions ens deixa veure quin és l'abast veritable de les esperances.

Tot i que l'única enquesta bona és la del recompte de vots el dia de les eleccions, com li agradava dir a Roca Junyent.