L
a majoria de la ciutadania, les classes populars i, de forma especial, la classe treballadora pateix avui, a Catalunya, un retrocés greu de les seves condicions de vida i llibertats. La crisi que patim és consubstancial al sistema capitalista. Aquesta crisi profunda i global ens està portant a un canvi radical i profund del mateix sistema: més supremacia, més control del poder econòmic i financer, també sobre les institucions representatives. La situació de crisi actual a Catalunya no es pot entendre només des de la clau nacional, territorial i local. Des de totes les esferes de poder es van imposant unes estratègies de desmantellament de les llibertats democràtiques, subrogant la política al poder econòmic i financer i desregulant les relacions laborals. Som davant de diferents vessants de la crisi: crisi econòmica, crisi social, crisi de valors, crisi ecològica, crisi de la política. Per legitimar aquesta estratègia s'ha seguit aprofundint en l'empitjorament del sistema de valors, aclaparat per l'individualisme insolidari, el consumisme, el valor absolut de la propietat privada, al davant del valor de pertinença de classe, del valor d'allò col·lectiu i comunitari, la solidaritat de la ciutadania, el cooperativisme... En amplis sectors socials, motivats per la necessitat de supervivència, sorgeixen aptituds excloents i competitives en l'obtenció d'ajuts socials escassos i retallats. També actituds activament simpatitzants amb el neofeixisme institucional o social, que guanya adhesions amb el discurs d'assenyalar a la població més vulnerable i agredida com a culpable i proposant la seva exclusió dels ajuts i serveis socials i, fins i tot, l'expulsió del país. Es promou de forma continuada el desprestigi de sindicats, organitzacions polítiques, veïnals i moviments socials. Aquesta ofensiva sense precedents té la base en el dogma neoliberal de menys Estat i més mercat. Sota aquesta consigna estem en una contrareforma de les relacions i participacions socials de la ciutadania a favor de l'oligarquia financera. Creix la por i la inseguretat en el present i el futur, una base de pensament que accepta la retallada social i democràtica com a sacrifici inevitable i que, a més, genera un sentiment de culpabilitat de la classe treballadora i sectors populars davant dels veritables responsables de la crisi.
Es continua desprestigiant tot allò que és públic i s'ha implantat una gran vàlua del privat, com a més eficaç i eficient, oblidant que l'objectiu de l'administració pública és garantir universalment serveis de qualitat en règim d'igualtat i equitat, alhora que es gestionen amb eficiència i transparència econòmica. D'altra banda, també es produeixen mobilitzacions de tots tipus, fruit del patiment, la indignació i la ràbia. Unes mobilitzacions que els governs de CiU i PP volen limitar, reduir i prohibir amb mesures legals i mecanismes repressius generant por a la ciutadania i criminalització dels moviments. La crisi econòmica genera crisi social, creixement de l'atur, reducció dels pressupostos públics per atendre l'educació, la salut pública i les polítiques socials d'equitat, agreujant així les des- igualtats socials prèvies a la crisi, especialment la desigualtat de gènere, on ja patíem una situació de més vulnerabilitat. La pobresa i l'exclusió incideixen de forma greu sobre la població femenina, pensionistes, famílies monoparentals, joves, persones immigrades, famílies desnonades, persones aturades, i s'amplia cap a nous sectors de la població. S'està impossibilitant als i les joves incorporar-se al mercat de treball, que és el pas imprescindible per a qualsevol emancipació personal. És per això que la mobilització i la lluita social en aquests temps és important com mai. Mobilitzacions passades van ser necessàries per guanyar i mantenir els drets socials i laborals que tenim avui, mobilitzacions futures com la d'Acció Global del 13 d'octubre a Barcelona, la vaga general del sindicat CGT del 31 d'octubre i les diferents mobilitzacions futures de les més de 150 organitzacions i col·lectius que conformen l'anomenada Cimera Social són necessàries per evitar que ens ho robin tot. Són temps de lluita.
