a

situacions mai vistes, pronunciaments mai imaginats. És el que devia pensar el President Mas quan va decidir no fer pressupost nou, i funcionar amb el de l'any passat, prorrogat. Recordem-ho, un pressupost elaborat, negociat i aprovat entre CiU i PP. Sí, ho han llegit bé, el pressupost de l'any passat i el prorrogat d'aquest any és fruit de l'acord entre aquests dos partits, tot i que ara CiU vagi de la mà d'ERC.

El domini gairebé absolut dels mitjans de comunicació públics, i bona part dels privats, per part de CiU, fa dir coses que en altres latituds serien inimaginables.

En primer lloc, un govern seriós, mai prorroga uns pressupostos. I mai busca excuses, com la del dèficit, per no tenir-ne. Els qui ocupen càrrecs institucionals sabem que un pressupost es pot fer (més ben dit, s'ha de fer abans de finalitzar l'any), i si falten dades importants, s'ha de tenir present en algunes de les partides d'ingressos i despeses per preveure canvis durant l'exercici en curs. Encara més, la majoria d'ajuntaments han d'elaborar pressupostos amb desconeixements tan importants com són els ajuts que han de venir d'altres administracions públiques: Generalitat, Diputació, Govern Central o de la UE.

Que Catalunya no tingui pressupost per a enguany és mostra de feblesa política, poca serietat i estratègia per evitar el principal debat en el Parlament i la societat. Mala pràctica i mal exemple de cara Europa. És inimaginable trobar un cas semblant.

Però que el President Mas digui que no fa pressupost nou per "plantar cara" al govern central, passarà als annals de la política. Ningú havia imaginat una ex- cusa com aquesta. Què té a veure la repercussió de no tenir pressupost nou amb el govern central? El victimisme de CiU arriba a extrems insospitats. Si Catalunya no té pressupost per a enguany és per decisió del mateix govern. No busquem altres justificacions.

I per plantar cara fa falta tenir diners i no estar superendeutats. Ara i aquí, la Generalitat depèn de tot i per tot de les bestretes mensuals procedents del govern central, i no té accés a finançament extern. Com hem arribat a aquí? Aquesta situació mereixeria un ampli debat al Parlament.

Un debat públic, sense límit de temps, per poder mostrar i demostrar la mala gestió pròpia, en primer lloc, i les mancances en els sistemes de finançament, des del principi fins ara.

És a dir, som on som per la doble combinació d'haver gestionat malament durant molts anys, assumint competències impròpies, fent males inversions, improvisant recursos i no obtenint prou ingressos d'on era possible. I uns deficients sistemes de finançament per part de l'estat, mal negociats i mal executats per les dues parts.

Els governs de la Generalitat no van plantar cara quan era possible i necessari. Han tingut múltiples ocasions, i les van deixar passar. Plantar cara, ara, amb una pròrroga pressupostària és una broma, sinó fos un tema tan seriós. De moment només veiem retallades, però no canvis d'estructura. I sense canvis estructurals de tot l'edifici de govern, no ens en sortirem.

I era possible governar d'una altra manera .

Molts ajuntaments ho han demostrat, i alguns de tan rellevants com el de Barcelona, o la Diputació, institucions prou grans i prou emblemàtiques per posar-les d'exemple que una altra gestió era possible. Van fer els deures en el seu moment, i no van esperar com ha fet la Generalitat. Per plantar cara s'han de tenir arguments i sobretot exemplaritat.