É

s sabut que a les comarques de la Catalunya Central, les ofertes turístiques disponibles no es basen en la clàssica dicotomia mar o muntanya. No tenim mar i l'única platja coneguda és la de Navarcles, al Bages. És la denominació històrica i divertida per als marges d'un llac prou concorregut pels locals. Però és un platja d'aigua dolça, res més. Assumint per tant que no hi ha costa, només podem oferir turisme de terra endins. De muntanya o de planes interiors.

És molt remarcable el que s'ha anat consolidant (i evolucionant) en les últimes dècades a l'entorn de la denominació genèrica de turisme rural. Al principi era una opció de lleure i vacances noves que interessava als residents de ciutats que volien conèixer com era la vida rural, fer pa amb tomàquet amb la mestressa d'una masia, pujar a un carro i anar a donar menjar a les gallines amb uns nens que només havien vist l'aviram a la botiga de pollastres a l'ast del seu barri.

Pas a pas, aquesta llavor inicial ha anat evolucionant cap a una indústria potent i consolidada, focalitzada als pobles més petits i agrícoles. És un cas d'èxit i de diversificació de les activitats agrícoles i ramaderes. A més d'anar al tros i ocupar-se del bestiar, aquests emprenedors s'han posat a fer d'hostalers. I en els últims anys s'han convertit en empreses exportadores tot captant turistes estrangers que vénen a casa nostra atrets per l'oferta de ruralitat, tranquil·litat i qualitat. I aquesta última variable és la que els està reafirmant el seu negoci. Acudeixen a les cases rurals clients que busquen anar a menjar a restaurants d'alta qualitat (en tenim un quants), a cellers vinícoles, que aprecien els llocs amb spa i piscina, que volen voltar pel territori amb bicicleta o quad entre altres. I paguen pel que demanen.

Aquesta és una història d'herois modestos i reservats, com tots el que viuen i treballen en l'àmbit rural. No busquen la fama ni els focus. Ells personifiquen totes les maneres de ser de la gent de terra endins i de pobles petits. Alguns es mostren pessimistes i recelosos, i manifesten dubtes sobre el seu negoci. Moltes vegades més per hàbit que per realitat.

Treballen totes les hores i totes els dies de la setmana sense lamentar-se, han invertit tot el seu patrimoni en el seu projecte de casa rural, creen valor i llocs de treball en llocs molt deprimits. Generen moviment en llocs com Viver i Serrateix, Fonollosa, Olius o Calonge de Segarra. Els recomano, tot i la proximitat, que provin d'anar-hi a passar uns dies. Un luxe a prop de casa. Uns llocs per descobrir, menjar bé, estar tranquil i passar-ho bé. No tot és anar al Machu-Picchu, Nova York o Bali.