E

l que ha passat a Madrid l'11 de setembre al Centre Cultural Blanquerna (seu de la delegació del Govern de la Generalitat) en plena celebració de la Diada, a part d'un fet antidemocràtic, grotesc i vergonyós per part d'uns miserables, és un fet trist però corrent en aquesta vergonyosa democràcia en què vivim.

Des de l'inici dels 90 s'han produït milers d'agressions protagonitzades per grups d'extrema dreta, amb diversos milers de víctimes agredides i més de mig centenar d'assassinats. A Espanya, a diferència d'Alemanya, Gran Bretanya i altres països de la Unió Europea, no es disposa de cap estadística oficial de les agressions racistes i de la violència neonazi en general. Les úniques dades generals són proporcionades per l'Informe Raxen que elabora periòdicament el Moviment contra la intolerància.

No descobriré res de nou si dic que "culpar la víctima" és una de les característiques que més i millor defineixen el feixisme. La van posar en pràctica en els camps d'extermini i en una part del poble. Ara, amb els càstigs que ens imposen, en forma de retallades en qualitat de vida i llibertats, per pagar els deutes dels bancs capitalistes, fan el mateix. Heu viscut per sobre de les vostres possibilitats, ens diuen, i una part del poble ho creu i es crea el caldo de cultiu per a la intolerància i el feixisme. La necessitat d'una nova política amb nous subjectes que recomponguin allò existent és urgent ja que, com hem comprovat en altres països europeus, poden aparèixer opcions miraculoses lligades al feixisme i la demagògia alhora, ja que el feixisme necessita bocs expiatoris que recondueixin la indignació de la gent cap a innocents per poder controlar la massa. El feixisme espanyol de tradició franquista i falangista, igual que altres, sempre s'ha caracteritzat per buscar falsos culpables de tots els seus mals aprofitant les crisis econòmiques per al seu creixement. A mitjà termini, qualsevol programa democràtic seriós haurà de proposar eliminar l'excessiva concentració de poder econòmic i polític per part de la classe dominant. Aquesta és la manera de lluitar d'una forma clara contra el feixisme, lluitar contra les desigualtats que són bressol del feixisme.

Les agressions feixistes no són accions, ni poden ni s'han de considerar fets aïllats i inconnexos. Els governs han de respondre davant el que veritablement són: atacs de tall feixista que tenen ancoratge en organitzacions i grupuscles que difonen la seva ideologia nazi posant en perill la seguretat i la convivència pacífica i democràtica dels ciutadans. La passivitat dels governs davant els atacs feixistes sense cap dubte els en fa còmplices. La resposta del govern del PP a casa seva davant les contínues exhibicions feixistes és per ella mateixa alarmant.

La democràcia, a més d'un ideal polític, és també un moviment. El seu avanç depèn de l'articulació d'un ampli front de mobilització social, que posi fi a la fragmentació de les classes populars i implanti un programa de desenvolupament democràtic.

Els moviments i organitzacions socials i les persones compromeses contra aquest sistema creador del feixisme hem d'estar a l'alçada dels nous temps. Són temps d'audàcia i no d'espera. Són temps de canvi amb la gent i per la gent. En nous espais on l'important no és qui som ni d'on venim, sinó quins són els nostres objectius comuns i com democràticament els construïm amb el poble com a poble unit.

Són temps de lluita!