f
ins i tot les ciutats més modestes acostumen a presentar carrers principals ben urbanitzats i polits. Arreu es considera que els vials més concorreguts i comercials fan una funció de representació de la ciutat, i que aquesta representació afecta directament el comerç, a la imatge que en tenen els forans i a l'autoimatge que en tenen els locals. A Manresa no és així. El seu carrer més comercial i principal aparador, el Guimerà, presenta en el tram no reformat un aspecte urbanístic que cridaria l'atenció fins i tot en un barri marginal. Tot el carrer necessita un replantejament a fons, entre altres coses perquè la reforma del primer tram fa 12 anys va ser tímida, insuficient, innòcua. Però la part no reformada requereix una actuació urgent. Si més no, hauria de deixar de cridar l'atenció per la vergonya que fa.
