La mestra

16.02.2016 | 11:10

Hem perdut la Muriel: la presidenta, l´amiga, la diputada, la lluitadora i per, damunt de tot, la mestra.

Vaig entrar a la junta nacional d´Òmnium quan ella n´era presidenta perquè em va convèncer el seu discurs i el seu tarannà, perquè era radical en el fons i moderada en les formes. No defugia el compromís polític de l´entitat, tenia unes conviccions profundes, era una economista defensant la llengua i la cultura i feia un discurs independentista nou per a mi; des de les seves arrels del PSUC i amb la seva formació acadèmica interpretava el país d´un manera diferent, complementària i engrescadora. Ella mai deia que no, sempre anava a tot arreu on la demanaven perquè estimava la gent. Escoltava molt, sí, però també defensava els seus arguments amb vehemència i discutíem perquè, per a ella, confrontar opinions era una manera de créixer i enriquir-se. La Muriel era el rostre de l´independentisme tranquil, de la revolució dels somriures, del discurs pausat que desarmava l´adversari.

Amb Muriel Casals al capdavant Òmnium Cultural vam duplicar el nombre de socis fins a superar els 50.000, van néixer noves seus territorials i va assumir un paper de lideratge de la societat civil com mai l´havia tingut abans, començant per aquella multitudinària manifestació del 10 de juliol del 2010 que ja ha passat a la història com el tret de sortida del procés sobiranista. Com a entitat li devem molt, moltíssim.

Muriel Casals ha passat per aquest món intentant canviar-lo, i l´ha canviat, i tant, l´ha fet millor. I ens deixa en el millor moment de la seva trajectòria, quan feia pocs mesos que era diputada al Parlament i feia molt pocs dies que presidia la comissió del procés constituent. Encara tenia molta feina per fer i l´engrescava fer-la.

Aquestes darreres hores els amics més íntims han explicat com era la Muriel: una dona intel·ligent, generosa, valenta? A banda de tot això, jo la recordaré sempre com a mestra. Mancades com estem de referents les dones que fem política -ja sigui a les institucions o a la societat civil-, la Muriel era un exemple de com ser líder sense caure en tics masculins, de com manar sense imposar jerarquies. Radical en el fons, moderada en les formes; l´equilibri perfecte.

Gràcies, Muriel, pel teu mestratge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema