EDITORIAL

El nou pla vist a la llum del vell

01.04.2017 | 01:49

Manresa ha aprovat aquesta setmana amb el vot de 22 dels 25 regidors de l'Ajuntament el seu nou pla general urbanístic (POUM), el document que, un cop beneït per la Generalitat, substituirà el del 1997. En circumstàncies normals, hauria d'estar en vigor un parell de dècades. És un document d'una gran importància i, per tant, cal celebrar l'ampli suport polític aconseguit pel govern de CDC i ERC que encapçala Valentí Junyent. Tanmateix, aquest pla no traçarà el futur de la ciutat. L'experiència dels darrers vint anys ens demostra, a Manresa sense anar més lluny, que el que realment modela les ciutats és la imprevisible evolució econòmica i social i la gestió política que es fa en cada moment d'aquests factors.

El pla del 1997, per exemple, no estava pensat per entomar els dos fenòmens, tots dos inesperats, que han marcat més la ciutat durant aquestes dues dècades: l'arribada de milers d'immigrants que han buscat habitatges el màxim d'econòmics i el decenni de la crisi. El pla definia, per exemple, propòsits generals d'endreçar el sector de la Reforma, però no es preveia el que s'hi ha fet en realitat, un pàrquing i un esglaonat faraònic cap a la Seu que constitueixen la intervenció més poderosa i traumàtica del discutit urbanisme dels dar-rers anys. El pla també inspirava vagament el desenvolupament d'equipaments universitaris a la zona de les Bases, però la rica realitat que s'ha concretat en aquest temps –FUB1, residència, Clínica Universitària i FUB2 al vell edifici del CTM– ha estat fruit de l'empenta de la Fundació i de les circumstàncies del moment, no pas dels dibuixos traçats al pla urbanístic. El desplegament universitari de Manresa s'ha fet al lloc equivocat i s'ha malbaratat, així, la principal basa de què disposa una ciutat per invertir la degradació del seu nucli antic. Això no ho dictava el pla.

El resultat de la dècada de gran expansió urbanística que va del 1997 al 2007 ha estat que Manresa ha accelerat el seu creixement cap al nord i el buidatge i degradació del centre històric. El pla general contenia previsions per fer-ho possible, ja que obeïa a una filosofia de creixement, però no obligava en absolut que fos així. Manresa ha evolucionat durant els darrers anys de forma que no ha corregit el fons dels seus desequilibris urbanístics, sinó que els ha aguditzat. La raó és que el mercat –de forma embogida durant la bombolla immobiliària– ha empès en aquesta direcció i no hi ha hagut cap voluntat política d'impedir-ho. Simplement, se n'ha conduït l'impuls dins dels paràmetres que marcava, això sí, el pla general.

El document que entrarà en vigor de forma imminent té com a filosofia principal afavorir que la ciutat es compacti i concentrar energies al centre. És una projecció que renuncia al creixement territorial i advoca per reomplir i relligar la ciutat consolidada. Pretén, doncs, contrapesar el que s'ha produït durant els darrers anys. Però, novament, seran les circumstàncies del mercat i la gestió política els que decidiran si acaba sent així. Manresa ha tingut durant la part pròspera de la vigència del pla aprovat durant el mandat de Jordi Valls un urbanisme polèmic, impopular i que deixa un balanç més que discutible. El govern actual i els pròxims són responsables que el seu balanç sigui millor. Dependrà, sobretot, de la seva intel·ligència, capacitat de gestió i valentia. El pla que ara neix ha de ser un bon instrument de navegació. Però el timó el portarà la política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema