A ra que ja ens hem menjat la mona i s'ha acabat el parèntesi de Setmana Santa és l'hora que els protagonistes i els damnificats del serial conegut per Vermellgate (a Barcelona en diuen Manresagate) comencin a prendre decisions.

L'escenari és aquest: el PDeCAT creu i afirma que Esquerra és culpable d'enregistrar i filtrar una conversa privada en la qual David Bonvehí feia plans per si el procés anava en orris. Bonvehí afirma estar disposat a portar el cas a la fiscalia perquè investigui l'enregistrament. L'alcalde Junyent exigeix a Esquerra que castigui els culpables, tot assenyalant a Mireia Estefanell. Però el PDeCAT i Esquer-ra voldrien resoldre l'embolic sense arribar a trencar el pacte de govern municipal. Amb aquestes premisses, avui es posa en marxa la maquinària.

Bonvehí ha de decidir si realment porta el cas a la fiscalia, i els seus iguals i superiors (Mas, Munté, Pascal), si l'empe-nyen o si li treuen del cap. Si el PDeCAT està convençut que la culpa és d'Esquer-ra, es pot llegir que està mobilitzant la fiscalia contra el soci de govern. La fiscalia espanyola, com insisteixen tots dos quan actua contra l'independentisme.

Junyent i el PDeCAT a Manresa han de decidir si insisteixen a demanar el cap de Mireia Estefanell abans d'esperar que es resolgui cap investigació sobre l'autoria de l'enregistrament. I els republicans han de decidir si ofereixen la primera tinent d'alcalde en sacrifici per preservar un bé superior, com és l'estabilitat del govern municipal. Però fer-ho equivaldrà a una admissió de culpa que deixaria en una posició ben galdosa tant la regidora com el partit, el qual s'estaria doblegant a les exigències dels postconvergents davant tota la ciutat, per molt bé que vestissin les explicacions.

Si Mireia Estefanell no té res a veure amb l'embolic, no es mereix convertir-se en el boc expiatori. Un partit decent no pot enviar als lleons del deshonor a persones innocents de les seves files per raons tàctiques.

Però si Mireia Estefanell va ficar la pota, sola o en companyia, per acció o per complicitat, un gest valent de part seva estalviaria molts maldecaps al govern de la ciutat, a la sempre delicada unitat de les forces del procés, i al seu mateix partit.

Ens agradarà escoltar la veu d'Estefanell en un sentit o l'altre. Negació clara o confessió. I també la de Pere Culell, testimoni de primera fila.