Una simple burilla llençada per un irresponsable en un camí entre Viladordis i Sant Fruitós va generar dijous tres hores de caos al cor del Bages, en l'àrea més transitada de la zona més poblada de la Catalunya Central, en el punt clau de l'àrea urbana contínua que formen Manresa, Sant Fruitós i Santpedor. Juntament amb Sant Joan, aquests municipis constitueixen l'àrea metropolitana de Manresa, per bé que l'expressió hagi estat considerada sovint massa pomposa i hagi interessat molt poc políticament que aquest agregat de cent mil habitants pugui arribar a reclamar una consideració com la que sí que tenen altres ciutats no gaire més grans.
La cigarreta va caure en un punt estratègic i l'incendi va prémer el botó de desconnexió de la trama de comunicacions més densa de tota la Catalunya Central. Tan aviat com els Bombers van començar a tallar carreteres es va començar a formar un col·lapse a l'eix Transversal, als accessos del nord de Manresa i, de rebot, a totes les vies importants de la ciutat i el seu entorn. Cent persones van haver de ser desallotjades de casa seva i a molts domicilis i establiments van viure una bona estona amb l'ai al cor.
Afortunadament, la intervenció expeditiva i experimentada dels Bombers va aconseguir que el balanç material final fos molt modest, d'un centenar d'hectàrees, gairebé totes de superfície agrícola. Però se'ns va presentar una prova palpable de fins a quin punt l'entramat que sosté la normalitat en aquesta zona és susceptible de trencar-se a causa del foc.
Estem acostumats a pensar en la prevenció dels incendis forestals al bosc, on el potencial de combustió és més elevat i on tenim experiències de milers d'hectàrees cremades a la Catalunya Central mateix durant els anys noranta. Però caldria tenir també present el potencial de distorsió de la vida social i econòmica que tenen aquests focs urbans que la majoria de vegades cremen superfícies molt petites però, de tant en tant, en un dia de vent considerable, 38 graus de temperatura i humitat molt baixa, s'escapen i organitzen un caos.
En zones de rodalia urbana, on la possibilitat que un inconscient llenci una burilla en un voral de camí ple de rostoll és lamentablement molt alta, les precaucions haurien de ser extremades. Els camps haurien d'estar cuidats mantenint distàncies prudencials dels camins, i les zones d'arbust haurien d'estar netes per evitar que el foc s'escapi amb facilitat. Finalment, en les zones urbanes és especialment urgent mantenir la població ben conscient que una burilla pot obrir les portes de l'infern, cosa que es podria fer amb senyalitzacions i anuncis situats en punts especialment crítics. En aquest aspecte, caldria fer una intensa pedagogia que qui provoqui un incendi pot ser acusat de negligència greu si és identificat, i que pot ser portat a judici i castigat amb penes molt serioses.
La millor manera de fer aquesta pedagogia seria descobrir, realment, qui va iniciar l'incendi de dijous i asseure'l públicament al banc dels acusats. Tant de bo els qui condueixen la investigació poguessin aconseguir-ho.
