La mineria de l'Alta Segarra

Concretament va fer una xer-rada a Can Felip, a la plaça Gran de Calaf, on va exposar les dades essencials per al coneixement del patrimoni miner de la comarca catalana de l'Alta Se-garra, dins la Catalunya Central. Les diferents activitats mineres de la comarca es troben directament relacionades amb els trets geològics de la zona, situada a la Depressió Geològica de l'Ebre. Els diferents materials que es localitzen a l'Alta Segarra són de l'Eocè, l'Oligocè, el Pleistocè i l'Holocè. I els ter-renys més antics pertanyen fonamentalment a: les formacions Súria i Tàrrega, així com al Complex Lacustre de Sanaüja. La primera se situa a la serra de Castelltallat i fonamentalment pels voltants de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç), al nucli de l'Anticlinal de Súria. La Formació Tàrrega (amb nivells de calcàries, calcolutites i lignits) se situa pels voltants de Veciana, Calaf (on hi ha una falla cap a Sant Ramon, «que és una fossa tectònica que no apareix als mapes»), Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Calonge, Sant Pere Sallavinera; és a dir, per bona part de la comarca. I el Complex Lacustre de Sanaüja (també amb calcàries, gresos, guixos i calcolutites) se situa per Castellfollit de Riubregós.

Pel que fa a la mineria s'han dut a terme nombroses explotacions, bàsicament de lignits oligocènics, materials ceràmics, ciments ràpids, guixos i d'altres. Aquesta conca lignitífera és una de les més importants de la Catalunya Central, en explotació fins fa poc temps, tot i que molts d'aquests lignits són radioactius. S'estén pels termes d'Aguilar de Segarra, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Ivorra, la Molsosa, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera. Els seus afloraments més remarcables són: Aguilar de Segarra (Cal Vilaseca); Aleny (Mina del Davant i les Quadres); Boixadors (les Bassetes); Calaf (Sant Sebastià, Barranc de Can Ferrera i Figaró); Calonge de Segarra (Can Roca) i Castellfollit de Riubregós (Can Magre); Conill (Corral de Ramonet); Durban (Camí de Segur); Durfort (Barranc de Trigali, Camí a Calonge, Torrent Bo); la Fortesa (Espona); La Guàrdia Pilosa (Mines de la Guàrdia) i la Llavinera (Camí a Boxadors); Miralles (Barranc de Sant Valentí); Mirambell (Bar-ranc de Mirambell i del Tossal de Ballestar); la Molsosa (Mines de les Basses); els Prats de Rei (Can Rec i mina del poble); Puigdemàger (Hostal del Bou); Seguers (Cal Bocaxut); Segur (Mines Velles, Mines Noves, Cal Fornic i Camí de Veciana); Solanelles (Caseriu); el Soler (NW de Soler). Els materials ceràmics se situen als termes de Calaf i Calonge de Segarra (per Mirambell i per Durfort). Els afloraments de la Formació Tàrrega, de l'Oligocè, tenen nivells de calcolutites ocres molt argiloses i sovint radioactives que s'han fet servir a les ceràmiques de Calaf i de Durfort. Els ciments ràpids s'han explotat a diferents indrets dels termes municipals de Calonge de Segarra, Castell-follit del Boix i Veciana i s'han emprat a diversos forns de la zona, per obtenir calç. Els guixos han estat poc desenvolupats i tan sols es fan palesos pels voltants de Sant Pere de l'Arç i els Quadrells, a la Molsosa. Menys importants, la mineria d'àrids per a la construcció i la relacionada amb aigües termals a Mirambell.

Pel que fa al patrimoni miner, se situa bàsicament a Calonge de Segarra (ceràmiques a Durfort, mina de lignit de Can Vila, forn de calç de Mirambell, cimenteres de Santa Margarida de la Vall). A Calaf, fàbrica de tractament de les calcolutites, per tal d'ésser emprades per a l'obtenció de rajoles per a la construcció. Castellfollit de Riubregós, amb restes d'antigues instal·lacions industrials, dedicades al benefici dels nivells margosos. Per al professor Mata, no es tracta d'un patrimoni excepcional, però el relacionat amb les mines de lignit, ceràmiques i forns de ciment ràpid corre el perill de perdre's, i cal evitar-ho.