De lluny estant

07.12.2017 | 23:49

Ara que els ulls de tants i tants catalans estan posats a Brussel·les, potser és un moment oportú per recuperar un poema extraordinari del «príncep dels poetes catalans», és a dir Josep Carner, publicat en el seu llibre Absències. Porta el mateix títol d'aquest article i va ser escrit a l'exili el 1957, quan Carner tenia setanta-tres anys i en feia trenta-sis que vivia fora de Catalu-nya. És un poema excels, amarat d'una profunda tristesa, i contraposa el record del paisatge català amb el «boiram somort» del llunyà país dels belgues. A l'hora de donar forma a les imatges que el poeta reté de la pàtria enyorada, Carner parla d'un camí que és com una serp blanca i somrient, d'una cala refiada, del «pàmpol mort sota d'un pi vivent». I més encara: d'un aloc de torrentera, d'un romaní enmig del pedruscall, d'una dansa en una era i d'una serra morada «enllà de mi».

Per contra, el paisatge del país de l'exili és evocat simplement amb la imatge dels bedolls i de la boira. En els camins del poeta només s'hi troba «un àngel trist amb el seu glavi tort», evocació que remet, sense cap mena de dubte, a l'expulsió del paradís.

Josep Carner ha estat històricament el nostre gran exiliat a Brussel·les. És cert que va viatjar molt, en part seguint el trajecte de la seva carrera diplomàtica. Però va viure vint-i-cinc anys a la capital belga i hi va morir el 1970, sempre fidel a un estil de vida que el polític socialista Serra i Moret va descriure amb precisió: «Carner viu de les lletres, del seu treball, modestament, dignament, i encara ens meravella amb la seva producció poètica, fresca, original, única. És el senyor de cada dia, el ciutadà senzill, decent, que no ha pactat amb el dèspota, que no ha pidolat gràcia, que no vanta el sacrifici, que no deslliga la causa de Catalunya de la causa universal de la llibertat i la dignitat dels homes». Poc abans de morir, quan ja tenia vuitanta-sis anys, Carner va fer una escapada a Catalunya, en el context d'una operació promoguda i finançada per Joan B. Cendrós, tal com ens ha explicat amb tot luxe de detalls Genís Sinca en la seva biografia recent de l'empresari i mecenes barceloní. Una operació pensada i executada per neutralitzar la misèria d'alguns mandarins de la cultura catalana que no consideraven adient el retorn del poeta perquè havia esdevingut un del símbols més notoris de la resistència i de l'exili. L'operació tindria encara un repunt final amb el trasllat definitiu de les despulles de Josep Carner al cementiri de Montjuïc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema