T ots sabem el que som, però no el que podem arribar a ser». Aquesta sentència, sovint utilitzada per Shakespeare, inspira fàcilment records de joventut. I ara me'n ve a la ment un de ben concret. Recordo quelcom que s'esdevenia, fa més de quatre dècades, a les oficines del sindicat vertical de Berga amb els funcionaris administratius, segur que competents i inquiets, però allí disciplinadament enclaustrats, entre els quals, un noi de nom Joan Barniol i Fornell.
El cas és que, amb motiu de la commemoració del Dia d'Europa de l'any 2015, aquell jove d'antany rebia del Casal d'Europa del Berguedà, a proposta de l'Agència de Desenvolupament, el Premi a l'Empresa Berguedana a Europa. Un guardó que honorava la seva brillant trajectòria empresarial com a creador i ànima, durant més de 30 anys, de la prestigiosa marca turística que és avui Berga Resort, capaç d'atreure anualment un gran nombre de visitants europeus, no superat per cap altra entitat a la nostra comarca.
El nostre protagonista, a través d'un llarg procés que va des del 1984 fins ara, ha estat capaç de transformar una discreta i desaprofitada porció de terra a la rodalia de la ciutat de Berga en un gran complex turístic i esportiu, on treballen ja 50 persones, amb una superfície de 22 hectàrees, encara susceptibles d'ampliació, comprensives de càmping, restaurant i club esportiu, estratègicament situat a 100 quilòmetres de Barcelona i molt més a prop dels Pirineus català, francès i andorrà.
Resulta innegable que darrera aquesta admirable realitat del Berga Resort seria injust oblidar el decisiu i personal impuls del seu realitzador, Joan Barniol, que tan justament s'enorgulleix contemplant les impecablement endreçades 550 parcel-les (bungalous, mobile homes i caravanes) components del càmping que, en plena ocupació estiuenca, converteix el recinte, amb més de 2.000 estadants, en el quart nucli urbà més poblat de la comarca del Berguedà. I tot això, a banda de les modèliques instal·lacions complementàries. Amb grans projectes encara in mente com un parc de la natura i un hotel.
Sense oblidar iniciatives notables, que accentuen la dimensió europeista del projecte, com l'exemplar programa ecologista que ha optat per les energies renovables amb una profusa xarxa de plaques fotovoltaiques. O, per esmentar-ne un altre, el racional estalvi d'aigua potable, amb el paral·lel embassament i aprofitament de les aigües pluvials per als usos residuals dels sanitaris.
Tinc la convicció d'haver conegut prou bé l'empresari Joan Barniol i Fornell pel fet d'haver compartit amb ell, al llarg dels meus anys de vida política, moments importants de la seva lluita, amb fonamentals coincidències i algun lleu i puntual distanciament.
Excepcionalment, però, atesos els interessants trets de la seva personalitat, m'he permès la llicència d'aprofundir-hi formulant-li unes preguntes del famós «Qüestionari Marcel Proust». I començo demanant-li per la qualitat que ell valora més de les persones i responent-me ell que la formalitat i el respecte a la paraula donada. I sobre el que ell no pot suportar de l'ésser humà, em contesta que la vanitat i la supèrbia. I la màxima de la seva vida? «Viure feliç amb la feina, la família i els fills», em diu.
I conclou així: «Dir sempre, i sense embuts, el que penso, reconec que és la meva principal virtut i el meu més gran defecte». Confesso tenir proves personals d'aquesta seva oberta sinceritat. I de dues qualitats que no han sortit al test: la il·lusió i la tenacitat. Qui les posseeix com a guia és un segur candidat a l'èxit.
Aquest és el nostre personatge d'avui que, un dia llunyà, es trobà amb ell mateix alliberant-se de l'enclaustrada disciplina administrativa del sindicat vertical de Berga.
