F a pocs dies, Carles Puigdemont es preguntava «pot, un jutge, ignorar el vot de dos milions de catalans?» Doncs, sí. Encara més, fa una certa vergonya veure el populisme, i la demagògia, en què es mouen alguns independentistes, a l'hora d'ignorar la trajectòria que ha tingut el procés. I que un expresident, i exalcalde, es faci aquesta pregunta, és que no ha entès, en absolut, els fonaments de la democràcia.
Precisament, en una democràcia, imperfecta potser, però consolidada, com la nostra, pertoca als jutges i als tribunals vetllar pel compliment de la legalitat. Del que en diem estat de dret, i els tribunals no solament han de tenir en compte els vots de dos milions de catalans, sinó els drets dels set milions i mig que vivim aquí. I amb nosaltres, els quaranta-sis milions d'espanyols que formem Espanya, regits per la Constitució, votada i acceptada com a regla fonamental de convivència, i garantia dels drets i deures de tots els ciutadans.
Tan senzill com això. Precisament, el greu error dels promotors del procés independentista fou ignorar els drets dels qui no pensaven com ells. En democràcia, es poden defensar totes les idees, també les d'independència, però mai voler-les imposar, trepitjant els drets dels qui no la veuen possible o simplement no la desitgen. Les lleis es poden canviar, però no imposar. I els dies 6 i 7 de setembre de l'any passat es varen voler imposar unes lleis que no tenien cobertura legal, dintre de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ni dintre de la Constitució. A més, es va voler fer vulnerant el reglament del Parlament. En democràcia, cap il·legalitat pot esdevenir fonament de dret.
El procés ha mort, però el conflicte és viu. La pretensió d'una separació unilateral de Catalu-nya respecte d'Espanya va ser fruit d'una estratègia, desconeixedora de la força d'un estat. I no em refereixo a la força física, sinó a la legal, com s'ha pogut comprovar. Ara, alguns volen fer veure la desproporció de la reacció de l'Estat, però era més que previsible aquesta reacció, i les seves conseqüències. De fet, a tots els impulsors se'ls havia explicat quines serien les conseqüències i el més que previsible resultat. Ara, tothom el pot veure. I sí, hi ha elements per a la controvèrsia, com si hi ha hagut rebel·lió o simple sedició, però els delictes comesos són de tant embalum que poden acabar amb sentències contundents.
I aquí rau el conflicte i la llarga trajectòria que viurem. En un moment en què voldríem retornar el més aviat possible a la normalitat, els partits independentistes van promovent accions en la direcció oposada. Allargar la transitorietat, la dependència del 155, la paràlisi de tota l'administració, a l'espera de nous invents, portarà a viure aquesta etapa com la més negativa de la història contemporània. I ben aviat es produiran fets que incrementaran el conflicte i la controvèrsia. No menys d'una trentena de persones seran portades a judici, amb greus càrrecs que poden acabar amb sentències de presó. I moltes d'altres rebran requeriments respecte d'accions dutes a terme, amb menys gravetat i intensitat, però amb sancions de diversa consideració. En aquest apartat penso en alcaldes, però també en un bon nombre de càrrecs de la Generalitat que varen tenir comportaments no ajustats a dret.
Estem, doncs, en un període d'alta tensió, que obligaria a actuar amb una gran prudència i serenitat, en comptes de forçar situacions de paràlisi del Parlament, i negativa a recuperar les institucions perdudes. O simplement congelades, a l'espera de l'aixecament del 155. No reconèixer els errors, ni veure que el procés va ser un engany i no té recorregut, és la pitjor via per no recuperar la normalitat. El procés és mort, però el conflicte és viu, i més que ho serà si entre tots no som capaços de recuperar les institucions i emprendre el llarg camí de la reconciliació a partir del diàleg, la negociació i el pacte. I quan tot hagi acabat, i totes les sentències hagin estat emeses, serà hora de pensar en una reconciliació que pugui passar per peticions d'indults, i reformes constitucionals per encabir justes reivindicacions, defensades i impulsades per les vies establertes, de l'estat de dret. Tardarem a veure-ho, però ho aconseguirem.
