L'alcaldessa de Berga va acudir abans-d'ahir al fred i ombrívol edifici judicial de Manresa a confrontar-se (segons va declarar abans) amb la justícia. Va arribar amb emoció sense contenir i acompanyada de la dignitat del seu pare. Ell personificava aquell puntal que cal tenir a prop en els moments transcendents de la vida. Caminava al seu costat amb posat protector fins a arribar al davant dels mitjans que esperaven la seva filla, moment en què va desfilar lleugerament per posar-se on li tocava, en un segon pla. Present però a rereguarda, esperant-la per acompanyar-la en el pas final cap a la sala de vistes.

El seu cas, el de l'estelada al balcó en períodes electorals, ha quedat vist per a sentència per segona vegada, després d'una primera absolució en un jutjat de la seva ciutat. I allà segueix el tros de tela, tal com ella l'ha qualificat, exceptuant unes poques hores en què fou arriat per un escamot de tabarnesos amb acompanyament televisiu. La justícia dirà el que digui la jutgessa, la qual podrà sentenciar com el seu col·lega de Berga mesos enrere. O al revés. El fiscal ha trobat en els codis judicials raons per demanar la seva condemna, mentre que Benet Salellas, el seu advocat, n'ha extret d'absolutoris a partir del mateix llibre de lleis. O sigui, que el resultat final en un cas així sempre dependrà dels principis ideològics de qui firmarà la sentència. Sigui quin sigui el veredicte, ha guanyat. Si l'absol, haurà tombat la demanda de Societat Civil Catalana per segona vegada davant d'uns tribunals que no reconeix. Si la condemnen, s'obrirà un ventall d'opcions que encara l'encimbellaran més en la iconografia cupaire. Li quedarà l'opció de recórrer a una instància final. Si no ho fa, els sis mesos d'inhabilitació la podrien empènyer a fora del consistori o impedir-li presentar-se a una reelecció sobre la qual sembla no haver-se decidit. L'oposició, sobretot sobiranista en un indret on els partits que volen trencar amb Espanya passen abundosament del 70% conjunt, no podrà anar-li a la contra amb res. Li fan costat per convicció o per obligació sociològica. Ella en sorgirà com l'heroïna víctima de les togues espanyoles. Una tribuna sobre la qual construir un «no passaran» de regust carlí. Ha deixat clar que si la inhabiliten desobeirà i plantarà cara amb totes les conseqüències. Si ho fa, més enllà de les rebregades que han patit les exdiputades Boya i Gabriel, seria la primera ocasió que un càrrec electe del seu partit toparia sorollosament amb l'Estat. Seria el moment definitiu per veure la seva dimensió i la resistència de la part major d'un poble que li fa costat. Si decideix aguantar al seu despatx, les conseqüències legals i socials serien imprevisibles. És una revolucionària de pedra picada, estudiosa dels moviments socials i feministes de la segona república amb els quals inspira els seu actes i declaracions.

En el seu al·legat final, la jutgessa la va interrompre per demanar-li que mantingués la calma. No deu saber com les gasta la Venti. És una dona de verb abrandat i accelerat. Li recomano que vegi les imatges d'un ple recent en què per denunciar els que considerava abusos contra Catalunya anava llegint articles de la Constitució, com el que parla del dret a l'habitatge, tot afegint-hi al final: «mentidaaaa!», seguit d'un silenci sepulcral a tota la sala noble. Ni el secretari gosava obrir la boca. Per moments, acollonia. A veure si serà a Berga on s'ha reencarnat Agustina d'Aragó.