A finals dels anys seixanta William Masters i Virginia Johnson van definir la resposta sexual humana en quatre fases: excitació, manteniment, orgasme i resolució. Primer de tot, la persona es comença a excitar (augment del ritme cardíac i de la pressió sanguínia, erecció en l'home i lubricació vaginal en la dona). Tot seguit s'arriba a un estat sostingut de molta excitació sexual, que es manté: la tensió sexual està al nivell màxim. Aquesta màxima tensió desencadena l'orgasme. Finalment, el cos va recuperant les seves constants normals en la fase de la resolució.
Amb Masters i Johnson hi va haver un abans i un després en l'estudi de la sexualitat humana. Si no ho heu fet us recomano que mireu la sèrie Masters of Sex: tot el que expliquen sobre sexualitat és molt interessant -i encara més a la seva època; el seu treball va ser gairebé una revolució- però és que a més a més veure les seves vides per un forat també és un luxe. I parlem d'un estudi sobre la sexualitat: hi ha escenes com la del doctor Masters amagat en un armari mesurant la resposta sexual d'una prostituta amb un cronòmetre a la mà que són sensacionals.
Podem dir que Masters i Johnson són uns dels investigadors que han fet més per l'estudi de la sexualitat humana, però van cometre un error: es van deixar una fase bàsica de la resposta sexual. La mateixa que ens deixem moltes vegades quan pensem en pròpia sexualitat. Va ser la sexòloga Helen Kaplan qui ho va veure clar, a final dels anys setanta: la resposta sexual humana comença en el desig. Sense desig no hi ha resposta possible.
Així doncs, les fases són cinc: desig, excitació, manteniment, orgasme i resolució. Per què és important conèixer-les? Perquè passa moltes vegades que algú es pensa que té un problema sexual en una de les fases i resulta que en realitat el té en una altra. I si no sabem en quin punt tenim el problema, no el podem resoldre. Per exemple: pot passar que una dona no pugui tenir orgasmes i que s'esforci per aconseguir-ne -es compra un vibrador, prova postures sexuals diferents, fa servir lubricant.
Si el que li passa és que no sent desig (perquè no desitja la persona que té al costat, perquè està baixa d'ànims i no pot sentir desig per res o pel que sigui) centrar-se en l'orgasme no té cap sentit. Ha de fer un pas enrere i revisar el seu desig i, si el pot recuperar, la seva resposta sexual començarà a funcionar normalment i segurament l'orgasme vindrà com per art de màgia.
Com més informació tinguem per saber què ens passa més fàcil ens serà arreglar les coses.
Com sempre, si veieu que la vostra sexualitat no acaba de funcionar, us animo a preguntar, a consultar el que sigui necessari, a posar-ho a sobre la taula, perquè a vegades només amb una conversa es poden solucionar moltes coses.
Que tingueu una bona entrada d'agost!
