Quantes farmàcies té vostè a prop de casa? Segons les estadístiques, aquests establiments arriben al 99% de la població i en el 80% d’Espanya hi ha una farmàcia a menys de 250 metres de qualsevol habitatge. Entre totes en sumen gairebé 22.000. Si acudeix a la seva farmàcia i no està disponible el seu medicament, en 3 hores el porten.
Juan Ignacio Güenechea ocupa, des del passat mes de juny, la presidència del Grup Cofares, líder de la distribució farmacèutica a Espanya. En el seu currículum, 12 anys com a vicepresident d’aquesta cooperativa i 38 com a titular d’una oficina de farmàcia a Bilbao. Tota una vida com a farmacèutic que li serveix per analitzar el present i futur d’un sector que es transforma per fer front als «nous temps i els vells pacients».
Acaba de prendre el comandament de la gran cooperativa de distribució de medicaments del nostre país. Com influeix Cofares en la vida dels ciutadans?
Intento tenir en compte el que diu la ciència sobre el son infantil: no està tot dit i està subjecte a una sèrie de processos maduratius del cervell. A més, en totes les cultures no es dorm igual.
De la literatura educativa amb qui es queda i per què?
El sector de la distribució farmacèutica és un gran desconegut dins de la cadena de subministrament del medicament perquè està al mig i, per tant, no és palpable per al pacient. Però la veritat és que som el nexe vital. A Espanya tenim un sistema de distribució farmacèutica que, unit a la capil·laritat de la xarxa de farmàcies, aconsegueix aquesta mena de miracle, que per quotidià no es reconeix, que una persona tingui el seu medicament, per molt rar que sigui, en poques hores hores. La disponibilitat i accessibilitat al medicament i l’equitat en la prestació farmacèutica seria impensable sense la distribució farmacèutica que serveix totes les farmàcies que hi ha a Espanya sense discriminar per situació econòmica o geogràfica. Tenim vocació sanitària.
Cofares és una gran empresa sanitària, la més gran d’Espanya per volum de facturació. Quines oportunitats té, per tant, d’influir en el sistema sanitari del nostre país?
Cofares és l’única empresa de distribució farmacèutica amb una implantació nacional. Tenim magatzems de distribució en totes les comunitats autònomes, comptem amb més de 10.600 farmacèutics socis i més de 6.000 farmàcies que operen com a clients. La nostra quota de mercat és del 27%, és a dir, un de cada quatre medicaments dels que s’utilitzen a Espanya passen per Cofares.
Aquestes dades ja mostren el pes de Cofares, però, a més, donem serveis complementaris a les oficines de farmàcia, serveis que els ajuden en la seva gestió i desenvolupament, tant professional com empresarial, i serveis que els ajuden en la seva relació amb el client. Cofares ha diversificat també la seva activitat cap a altres segments, més enllà de les oficines de farmàcia, encara que sense desvincular-se del segment de salut.
Com han anat canviant les oficines de farmàcia per fer front al futur? Quins són els majors reptes als quals s’enfronten?
Aquest enfocament de relació amb el pacient obliga el farmacèutic a posseir les habilitats pròpies de la professió, com són el coneixement de la farmacologia i dels productes sanitaris, però també a saber parlar amb el pacient. Per això, aquests professionals estan millorant les tècniques i habilitats de comunicació i buscant nous mitjans per acostar-se als pacients, com les xarxes socials o els serveis de missatgeria. Les farmàcies ja estan altament tecnificades i la recepta electrònica és una realitat, així que més enllà de la tecnologia el gran repte per als farmacèutics és estar preparats per atendre el nou pacient que sorgeix de la crisi econòmica i els canvis demogràfics. Mentre fa uns anys la pediatria era molt important, ara ho és la geriatria. Hi ha una tendència clara a la «clonicitat» dels tractaments, les patologies cròniques són molt més freqüents que les patologies agudes i l’envelliment de la població fa que cada vegada hi hagi més persones dependents o pacients assistits. Des de la farmàcia s’ha d’ajudar aquests pacients i els seus cuidadors.
En aquest escenari sociosanitari, pot la farmàcia canalitzar part de les consultes que arriben a les consultes d’atenció primària?
L’actuació del farmacèutic està regida per la ciència i la prudència. El farmacèutic està perfectament capacitat per saber quan ha d’intervenir i quan ha de derivar al metge. Però efectivament per a una sèrie de problemàtiques que no requereixen l’assistència mèdica és la solució immediata. Som un agent de proximitat molt clar.
I què passa amb els medicaments biotecnològics? Per què aquestes medicines «del futur» es distribueixen en els hospitals i no en les oficines de farmàcia?
Aquestes medicines són el gran futur de la teràpia i és on s’estan produint les grans innovacions terapèutiques. El 82% d’aquest tipus de productes estan ja a les farmàcies. No hi ha cap problema per al seu maneig i la fórmula de desviar la seva administració al canal hospitalari, el principal motiu és el preu, és un error i hi estem en contra. Tenint en compte que a Espanya hi ha 22.000 farmàcies i 250 hospitals, és fàcil veure com aquestes mesures traslladen al pacient les despeses indirectes, de temps i diners, d’adquisició del medicament. Si se salven aquelles situacions en què el pacient requereix de debò una hospitalització per a l’administració d’aquests fàrmacs o casos molt específics en què, a causa de les característiques del producte, cal una vigilància dins d’un entorn hospitalari, la farmàcia és el lloc idoni per a la seva dispensació. Els farmacèutics comunitaris tenen la capacitat tècnica i estan sobradament preparats per a això. D’aquesta manera no es trenca la unitat terapèutica del pacient i es beneficia de la proximitat, l’accessibilitat, el consell, la informació i el tracte personalitzat. Independentment de la fórmula econòmica que s’articuli per a això, aquests medicaments han d’estar a les oficines de farmàcia.
Tenim una bona Sanitat a Espanya?
Tenim una magnífica Sanitat i no perquè ho digui jo, sinó perquè els paràmetres de comparació internacional així ho indiquen. El problema és mantenir-la. La sostenibilitat dels sistemes sanitaris no és un problema espanyol, és universal i tornem aquí al punt dels canvis demogràfics, la creixent demanda, les noves patologies i les noves necessitats de salut i situacions vitals... Avui podem tractar coses que fa 10 anys eren impensables, però també és veritat que aquests tractaments, siguin farmacològics o d’un altre tipus, són molt costosos. Compaginar tot és molt complicat.
Quin futur augura a la Sanitat i quina pot ser la via per aconseguir aquesta sostenibilitat?
Ningú ha trobat la vareta màgica i, per tant, el futur passa pel compromís de tots els agents sanitaris i pel realisme polític. Crec que la sanitat és una cosa amb la qual no s’ha de fer política i seria molt convenient, si no un pacte per la Sanitat, acords molt clars sobre les necessitats de desenvolupament sanitari i una avaluació de les tecnologies sanitàries. No podem incorporar-ho tot i a qualsevol preu. Està sobre la taula el debat públic-privat i jo sempre dic que l’oficina de farmàcia a Espanya és l’exemple més clar, des de fa 70 o 80 anys anys, de col·laboració publicoprivada. Som entitats privades amb acords públics i hi ha una alta satisfacció amb el servei per part de l’usuari. La sanitat privada suposa un 30% de la despesa sanitària i per tant no es pot obviar. Tinc clar que les polítiques sanitàries han de ser poc polítiques o, almenys, no objecte de massa debat ideològic perquè aquest és un problema al qual ens enfrontem tots.
