Dilluns que ve farà un any que Xavier Novell va rebre la mitra i el bàcul per conduir la comunitat de la diòcesi solsonina. Aquests mesos, el prelat més jove de l'estat espanyol ha agafat les regnes del bisbat amb les idees clares i amb un objectiu fixat: avançar cap a una nova evangelització que apropi de nou l'evangeli a la població, sobretot els més joves.
Xavier Novell va advertir en les seves primeres entrevistes com a successor de Traserra que no seria un bisbe mediàtic. Res més lluny de la realitat: la seva joventut i la seva predisposició a propagar l'evangeli per tots els mitjans, l'ha situat com al bisbe de Solsona més mediàtic de la història, amb el permís del recordat Antoni Deig i del cardenal Tarancón, que en el seu moment va arribar als llocs de poder més importants de la cúpula eclesiàstica.
Amb tot, a Tarancón les cotes més elevades de popularitat li van arribar un cop va deixar el palau episcopal solsoní per aterrar a Madrid, on, entre d'altres càrrecs, va presidir la Conferència Episcopal Espanyola durant el delicat període de la transició. Novell, en canvi, ha aconseguit captar l'atenció de mitjans de comunicació d'arreu de l'estat com a cap de la diòcesi catalana amb menys habitants i ho ha fet amb un discurs conservador, d'acord amb la línia oficial. Xavier Novell no va tenir una entrada fàcil al capdavant de la diòcesi. L'allunyament entre la màxima figura del poder religiós a Solsona amb la població durant l'episcopat de Jaume Traserra va obrir una escletxa. El fet que Novell vingués avalat pel seu antecessor, de qui havia estat mà dreta durant el seu episcopat, va generar certa desconfiança de qui temia que la nova etapa no seria més que una continuïtat. El fòrum Ondara, format per un grup de capellans del bisbat que s'havien mostrat molt crítics amb l'acció de govern de Traserra, li van adreçar una carta de benvinguda on li reconeixien que hauria estat l'últim que haurien triat. Un any després, el grup no ha aplaudit Novell però tampoc no s'ha mostrat especialment crític amb les accions que ha engegat.
Més enllà de si agrada o no com porta les regnes de la diòcesi, a Novell no se li pot negar que és un bisbe proper. Just prendre possessió de la diòcesi, va anunciar que seria un bisbe que sorprendria i, poc després, va revelar que aquesta actitud inesperada seria amb el tracte amb les persones. La vigília de Nadal de l'any passat, Novell va obrir les portes del palau episcopal per felicitar personalment tots els fidels que s'hi van voler atansar. A diferència del seu antecessor, a Novell li agrada el tracte personal amb les persones i avui,ja no és excepcional que el bisbe de Solsona saludi amb un tracte afable els solsonins amb qui es creua pel carrer. La distància entre poble i poder diocesà, doncs, s'ha escurçat amb Novell al palau.
Canvis en el funcionament
Novell no ha obviat que la secularització progressiva de la societat ha fet minvar l'assistència a les misses. El mes de juliol passat, el cap de la diòcesi va decidir donar carta blanca als rectors del bisbat per suprimir aquelles litúrgies dominicals que no arribessin a les dotze persones. D'altra banda, la manca de vocacions sacerdotals també ha suposat un canvi en la conformació de l'estructura diocesana. Per primer cop, una dona laica ocupa un càrrec al consell de govern del bisbat solsoní. També un laic es fa càrrec de les tasques pròpies de la secretaria personal del bisbe. Una altra de les accions que ha engegat el jove prelat fa referència al moviment escolta, del qual va ser membre actiu durant la seva joventut. Novell ha fet palès el seu malestar pel fet que els agrupaments s'allunyin cada cop més de l'educació en la fe catòlica i els ha fet saber que és partidari que han de ser un instrument d'evangelització dels infants.
Xavier Novell i Gomà, el 12 de desembre del 2010, va demanar "un vot de confiança" als qui l'havien encasellat. Només la història dirà si ha aconseguit trencar estereotips.
