La realitat virtual obre la porta a l'evasió, a l'entrada en mons inaccessibles, a l'acostament a una vida en 360 graus, però per a Mark Zuckerberg i Oculus el potencial d'aquesta tecnologia està en la seva capacitat d'ajuntar-nos.

La intenció del fundador de Facebook, un somni al qual ha destinat una inversió milionària -no només els 2.000 milions de dòlars que va costar Oculus- i un equip de centenars dels seus "millors enginyers", és que la realitat virtual ens permeti "viatjar" per sentir que estem a la vora dels nostres éssers estimats sense moure'ns del sofà.

N'està convençut: "la realitat virtual serà la plataforma més social. [...] Té el potencial de canviar les nostres vides. El millor encara ha d'arribar", va ser el missatge que va defensar el directiu al Mobile World Congress de Barcelona.

Veure'ns amb el nostre dispers grup d'amics, comentar una exposició d'art amb algú que viu lluny o reunir-nos amb professionals que treballen en altres països són algunes de les escenes virtuals que podran experimentar-se en el futur si la visió de Zuckerberg tira endavant. "La capacitat d'estar en altres llocs i de portar fins a nosaltres aquest món tan gran, d'enderrocar les barreres, és un concepte molt poderós", explica a Efe el responsable del negoci mòbil de Oculus, Max Cohen. Els diners, la distància, el temps i la salut són aquestes barreres que la realitat virtual vol destruir.

El primer "viatge" proposat és encara primitiu: vídeos de 360 graus que capten tots els angles de la realitat i "donen accés a coses que els diners no pot comprar": com visitar el backstage d'un concert multitudinari o presenciar la reunió d'un entrenador amb el seu equip durant el descans d'un partit de futbol.

Amb tot, aquesta revolució social que Zuckerberg promet inclou la interacció, la falsa consciència de la presència pròpia -propicepció- i de l'altre en aquest món virtual (irreal) a què ens lliurem.

Cohen indica que ja hi ha algunes experiències grupals -com el joc Hero Bound- que, mitjançant la representació amb avatars, permeten que la ment pensi que està acompanyada d'altres persones en aquest món construït."Pots veure cap on estan mirant, parlar-los. [...] Afegint la capa de realitat virtual tens la sensació que realment estan ficats en el joc amb tu, que estàs acompanyat", il·lustra.

La distància entre un avatar i una reproducció realista és abismal. De moment, segueix sent un escenari de ciència-ficció. El mateix Zuckerberg reconeix que el seu projecte ha d'abordar "molts desafiaments tècnics i d'enginyeria".

Però Cohen assegura que la tecnologia està avançant molt ràpid i que un dia no tan llunyà serem testimonis d'una realitat tipus Star Trek: "d'aquí a tres, cinc o deu anys veurem unes realitats virtuals radicalment diferents de la que tenim avui".

Dins de Facebook, "compromès a llarg termini" amb el projecte, s'ha establert una unitat especial per desenvolupar aplicacions socials de realitat virtual. Poc se sap d'aquest equip: tot és secret excepte la seva existència.

Bona part de la indústria ha decidit ballar-li l'aigua a l'obstinació de Zuckerberg amb la realitat virtual: Google, Samsung, HTC, Sony, Microsoft i LG tenen desenvolupaments en aquest camp. Es rumoreja que Apple també hi experimenta.

Per a Cohen, aquesta implicació és símptoma que la realitat virtual no és una febre passatgera: "es pensa que tindrà un impacte durador, per això tothom hi vol entrar". Així que, si Mark té raó, en un futur no tan llunyà ens posarem un casc al cap per enganyar el cervell i fer-li pensar que som en un altre lloc, acompanyats per algú que no està físicament al nostre costat.

La tecnologia podrà avançar fins a aconseguir representacions tridimensionals virtuals realistes. Aquestes reproduccions digitals contribuiran, de segur, a l'establiment d'unes comunicacions digitals més naturals -i de passada a fer realitat somnis de ciència-ficció.

No obstant això, aquest acostament, aquesta trobada digital, no deixarà de ser un pegat, un "d'acord, ja que no hi ha més remei". Perquè el binomi "realitat virtual" és un eufemisme, un oxímoron, una construcció irreal.

Parlar a una representació de l'altre està bé, però seguirem trobant a faltar les encaixades de mans, les abraçades, els petons: "a través del tacte ho podem entendre tot", reflexionava un personatge de la pel·lícula Youth de Sorrentino.

Aquest pas futurible per connectar-nos, per apropar-nos a uns amb altres és lloable, Mark, però, més que la realitat virtual, necessitem el teletransport. Apunta-ho a la llista de croades, per favor.