La violinista Ariadna Padró (Manresa, 1979) té una sòlida carrera musical que l´ha dut a tocar en diverses formacions com l´Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Actualment, a banda de la seva tasca docent a l´escola Esclat de Manresa i de la col·laboració que porta a terme amb orquestres de renom (Andorra, Granollers...), Padró també participa en projectes de nova creació com l´Orquestra Montsalvat i l´Ensemble Alquímia, un insòlit sextet de cordes -formació poc habitual en cambra- que s´estrena diumenge al cicle de música clàssica Migdies Vermells, a Manresa, amb el programa Del classicisme galant al romanticisme.
L´Ensemble Alquímia és format pels violinistes Ariadna Padró i Gabriel Coll, ambdós manresans, els violes Quim Badia i Laia Besalduch, i els violoncel·listes Amat Santacana i Anna Costa, natural de Navarcles.
Estan assajant? Però si avui (ahir) és 1 de maig!
Sí. Sovint els músics anem al revés del món. Quan tothom fa vacances o està de cap de setmana, nosaltres ho aprofitem per assajar, ja que és l´única manera de quadrar els horaris.
Preparant el repertori de diu-menge?
Sí. I, de fet, no ens ho prenem com un treball, sinó com un repte que ens hem muntat per amor a l´art.
Expliqui´ns aquest repte.
Es diu Ensemble Alquímia, un nou projecte sorgit del Trio Alquímia -amb cinc anys de vida-, i que és format per un sextet de cordes, la formació de cambra més àmplia i que és la menys habitual.
Per què han passat de tres a sis?
Volíem explorar un repertori més exigent. I el treball està sent molt interessant perquè hem de destriar bé les veus, saber trobar el discurs, la lleugeresa en les frases... Els sis instruments són solistes! És una experiència rica i, alhora, fàcil, perquè hi ha molta afinitat entre els intèrprets, ja que ens coneixem de fa temps i tenim una sensibilitat musical semblant.
Oferiran dues obres (Boccherini i Brahms) escrites originàriament per a sextet de cordes. Comencem per la de l´italià.
La de Luigi Boccherini és una obra clàssica, en Re major, més fresca, colorista i lluminosa, que contrasta amb la de Brahms. Creiem que Boccherini és un compositor poc conegut i interpretat per la seva qualitat musical.
I amb Brahms arriba la foscor?
Sí, El sextet de Johannes Brahms és una obra cabdal de la història de la música, amb un llenguatge més dens, més cerebral, en bemoll... Com la de Boccherini, també té quatre moviments, amb papers solistes i difícils.
Debuten fent doblet?
Exacte. Al matí a Manresa i a la tarda a Vilanova i la Geltrú. Qüestions d´horaris... Però esperem que els concerts i la formació tinguin continuïtat.
Ha tingut ocasió d´assistir a algun concert de Migdies Vermells?
Sí. Em sembla una proposta fantàstica, sobretot per la novetat que suposa l´horari, els diumenges al migdia, i el format. Crec que la música de cambra s´ha de tocar en llocs d´unes dimensions similars a les que presenta el Vermell, en grans auditoris sovint es perd la proximitat amb el públic i els instruments es veuen forçats. L´ambient distès que proposa el Vermell és d´agrair.
La música clàssica continua sent percebuda com a elitista?
Per a una gran part de públic sí, sobretot per als més joves. És una qüestió d´educació, de coneixement. És a les escoles on s´hauria d´apropar la clàssica des de ben petits. No tot s´acaba amb Haydn. Hi ha moltes èpoques i segur que tothom en trobaria alguna amb la qual s´enganxaria.
La programació de música clàssica que hi ha a Manresa és suficient?
Sempre es pot millorar, però les coses han canviat molt a Manresa per a bé en aquest sentit. El teatre Kursaal ha fet i fa molt bona feina amb el Toc de Clàssica. Els centres d´ensenyament, el Conservatori... estan molt actius, i propostes com les del Vermell són fantàstiques per donar a conèixer i apropar la música clàssica a un públic divers.
