El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha presentat aquest dimarts a Vilafranca del Penedès, juntament amb l’alcalde del municipi, Pere Regull, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, l’estat dels treballs de redacció del document d’avanç de proposta del futur Pla territorial parcial del Penedès. Prèviament, el secretari ha presidit la reunió del grup de treball que, des de fa tres anys, participa en l’elaboració del document. Serra ha anunciat que amb el pla redactat s'obrirà un procés de participació per poder millorar o reajustar el seu contingut.

El Pla territorial parcial és un instrument de planejament que abasta un àmbit concret, en aquesta cas la nova vegueria del Penedès, i que "fixa les estratègies territorials pel desenvolupament futur de la zona, amb una visió més àmplia que el planejament urbanístic municipal i un horitzó temporal fins l’any 2031", segons fonts del departament de Territori i Sostenibiliat.

El Penedès, amb les comarques dels dos Penedès, el Garraf i la majoria de la comarca de l'Anoia, és un àmbit heterogeni per les diferents realitats econòmiques i socials dels seus muicipis. És la quarta vegeria més poblada de Catalunya, tot i la seva dimensió reduïda. Un element fonamental d'identitat conjunta és la plana plena de vinya i amb petits municipis, amb una activitat vitivinícola molt dinàmica. El Departament de TES treballa en la creació d’un sistema d’indicadors que permetran classificar els sòls agrícoles segons el seu valor per aquesta activitat econòmica. El protocol s’elabora amb la Fundació Món Rural, la Fundació Agroterritori, el Departament d’Agricultura i Unió de Pagesos.

Aquest estudi permetrà conèixer, segons el govern català, "quins són els sòls amb més valor agrícola del Penedès i ampliar la seva protecció. Serà el primer cop que es protegiran de forma objectiva els sòls agrícoles, algun del quals amb un rang assimilable al dels sòls amb valors naturals.

Igualment, el Pla inclourà el factor paisatge en tota la presa de decisions. Així, en l’anàlisi dels assentaments, els espais oberts i les infraestructures presents i futures es tindrà en compte el paisatge com a actiu cultural, identitari i econòmic a potenciar.

Pel que fa als assentaments urbans, es fixarà una estratègica de creixement per a cadascun d’ells tenint en compte una visió plurimunicipal i de racionalització del consum de sòl.

Els plans territorials s’elaboren sempre en coordinació amb els ajuntaments i les entitats municipalistes del seu àmbit. En aquest cas, el novembre de 2014 es va constituir un grup de treball format per 10 membres de la Generalitat i 12 en representació del món local. Així, cadascuna de les quatre comarques de l’àmbit aporta 3 persones: una de l’Associació Catalana de Municipis, una de la Federació de Municipis de Catalunya i una altra del Consell Comarcal. Els tres anys que el grup porta treballant dona una idea de la complexitat d’aquest Pla. Enguany s’han celebrat 5 reunions, a banda de la d’avui.

A finals de 2016 es va proporcionar als ajuntaments una memòria preliminar que els avançava l'estructura del Pla i els principals objectius. Ara, el Departament està acabant d’enllestir l’avanç de proposta, que també s’ha compartit amb el grup de treball. És un document previ a l’avantprojecte i, com a tal, obert, que no incorpora encara normativa ni propostes tancades. Es concep com una base sobre la qual treballar amb col·legis professionals, veïns i associacions, més enllà dels ajuntaments. Per això, l’avanç conté diverses alternatives per a les actuacions més destacades, perquè el territori es pronunciï.

Triple participació ciutadana

Amb aquesta voluntat, una vegada enllestit l’avanç, el Departament impulsarà un procés de participació ciutadana. Seran sessions presencials obertes a tothom on es recollirà el sentir del Penedès sobre les diverses propostes per a la seva ordenació futura. Aquestes propostes s’incorporaran a l’Avantprojecte del Pla, que sí serà un document amb determinacions de caràcter normatiu.

L’Avantprojecte tindrà una segona fase d’exposició pública i, un cop el Pla s’hagi aprovat inicialment, se sotmetrà a la informació pública pròpiament dita.

Per tant, el Pla territorial del Penedès, una vegada aprovat, haurà passat per tres fases de participació de la ciutadania, a més de la pròpia participació dels ajuntaments i consells comarcals a través de l’esmentat grup de treball.

La B-40, a debat al territori

Sobre les infraestructures de comunicacions, el secretari ha volgut transmetre als assistents a la presentació que l’avanç del Pla recollirà diverses alternatives de traçat per al pas de la B-40, el Quart Cinturó, pel Penedès. Cal recordar que el disseny i execució d’aquesta carretera orbital és competència exclusiva del Ministeri de Foment, que ja ha apuntat una possible traça per travessar aquest àmbit.

No obstant, el Govern oferirà al territori el marc del Pla territorial parcial per debatre altres possibilitats diferents, cadascuna amb els seus pros i contres, i consensuar-ne una, si és possible, per elevar-la al Ministeri. El procés de participació ciutadana de l’avanç permetrà també afinar els detalls de les diverses alternatives proposades o inclús analitzar-ne de noves.