23 de juliol de 2019
23.07.2019

«El que volem és que es creïn llocs de treball de qualitat a la comarca»

Sayavera no descarta un gran polígon, el que no vol és tenir terrenys només per a logística

22.07.2019 | 23:19
Maria Sayavera, alcaldessa d'Òdena, al balcó de l'ajuntament

És una de les cares de la renovació política

Maria Sayavera és una de les noves cares després de les eleccions del mes de maig passat. Periodista, ha exercit diversos càrrecs dins de l'organització d'ERC. La seva victòria tomba una de les alcaldies socialistes. Sayavera es posa al davant d'una població de 3.500 habitants i d'un Ajuntament de 50 treballadors. Governarà en minoria, amb 5 regidors i, de moment, sense suports.

Està disposada a governar en solitari en el seu primer mandat?

Deixem la porta oberta a qualsevol dels regidors que es vulgui incorporar al govern. Per una banda, aquesta minoria de 5 sembla que ens ha de perjudicar perquè estem condicionats i hem d'arribar a acords amb altres, però per altra banda creiem que les polítiques que duguem a terme ho hem de fer amb el màxim de consens possible. Ser cinc regidors ens obliga a aquest consens, que és el vam defensar en campanya. Serà un consens per força i per convicció.

A Òdena són un govern d'11 regidors. A l'hora de repartir carteres només entre cinc hi ha hagut una certa acumulació?

Sí, és cert. 6 regidors, i fins i tot 7, seria una xifra més bona, tenint en compte la dimensió de la població. 5 és justet. Però ens agrada treballar per departaments i hem canviat l'organització interna. Abans cada regidor tenia una regidoria, ara parlem d'àrees. Per exemple, l'àrea de Serveis a les persones, i aquí s'hi pot incloure Benestar Social, Cultura i Infància... Cada regidoria ha de tenir un nom perquè així és tal com es demana legalment, però nosaltres hem posat dos regidors a cada àrea. I així, on no arribi un, arribarà l'altre. Als tècnics també els estem reorganitzant.

Aquest treballar només amb 5 com afecta l'alcaldia?

Comunicació, atenció ciutadana, seguretat ciutadana i règim intern, en depenen.

Què hi troba a faltar a Òdena?

Tenint en compte que Òdena està format per dos nuclis relativament grans i un de mitjanet, ens sembla que el que cal és resoldre problemes de mobilitat. Trobem que hi ha mancances a l'interior dels nuclis, entre nuclis del mateix poble i també amb altres nuclis propers d'altres municipis. Hem de garantir la circulació i els trajectes a peu. Estem a 5 minuts en cotxe d'Igualada, però no hi ha manera que hi puguem anar. I el mateix passa amb el Pla de la Masia, que es troba molt a prop de Vilanova i d'Igualada. Fins i tot dins del municipi hem de replantejar la circulació de cotxes i la de vianants, sobretot a la zona del voltant de l'escola.

A les escoles vol dir prescindir del cotxe?

Es tracta de dir als veïns que per bona part dels recorreguts poden deixar el cotxe a casa. És clar que si viuen en nuclis allunyats no podem dir que vinguin a peu, però potser que no arribin fins a la mateixa porta. A les 9 del matí, durant el curs escolar, l'entrada a l'escola és un caos. I també hauríem d'abordar solucions per tenir al dia els més de 50 quilòmetres de camins.

La zona de pagesia l'hi agrairà.

Hem d'elaborar un pla de manteniment de camins. Pensem que tenim molt quilòmetres, però mai s'ha fet una planificació. Creiem que s'hauria de fer com un objectiu de mandat. Sabem els camins que tenim, però no sabem quan hi hem intervingut per última vegada, per exemple. S'ha de programar, pressupostar i fer calendari.

Anirà bé tenir els camins en condicions en cas d'incendi.

Sí, però en aquest camp hi ha molta feina feta. És més un tema d'accessibilitat a les masies. Ens preocupa el tema dels incendis, però tenim informació de les masies, telèfons, qui hi viu...

Parlava, en campanya, de participació. Què farà a partir d'ara?

També fem una aposta molt forta en la participació. Tant en la presa de decisions de l'Ajuntament com per fer accions com treballar amb pressupostos participatius. No se n'han fet mai. També voldríem plantejar consultes per als temes més importants i mantenir els col·lectius connectats al dia a dia de l'Ajuntament. Tot això també passa per comunicar molt millor. A Òdena hi ha hagut una fractura social. Potser no molt gran, però s'ha dit: «tu ets d'una part i jo de l'altra». I creiem que no pot ser.

Una divisió que neix de la política?

Diria que sí. No hi ha hagut uns enfrontaments clars, però volem intentar anul·lar la relació «els meus i els altres». I creiem que això passa per implicar tothom, per fer participar la població. Fins i tot a la llista hem volgut ser un exemple d'integració, de reunir perfils que no teníem. I si podem arribar a més consensos amb la resta de grups... quantes més polítiques conjuntes fas, molt millor. Tenim clar que nosaltres representem al 50% de la població i l'altra 50% ha votat altres llistes. I hem de fer poble entre tots.

De les últimes obres del mandat passat hi ha la biblioteca i el centre de dia per a gent gran. Aquest últim equipament ha d'acabar de tenir clar l'ús. Sap com quedarà?

Hi ha un equip de persones que treballen a través d'enquestes per saber les necessitats. A partir d'aquí caldrà marcar les prioritats. L'únic que veiem és que normalment primer saps les necessitats i després construeixes en funció d'aquestes necessitats. Aquí primer s'ha fet l'edifici i després demanem com es vol. Tenim l'edifici i no sabem què hi hem de posar. Pot ser un casal d'avis, com ja teníem, o hem de fer un centre de dia amb més serveis sociosanitaris. Estem en una fase embrionària.

De residència, ara per ara, no en cal?

De moment no podem créixer més en deute. Hi ha la gent gran que necessita residència a equipaments de la comarca.

Quin paper ha de tenir Òdena a la Conca?

Si parlem de la Conca d'Òdena crec que el nostre municipi és dels que hauria de tenir més pes, i és un municipi amb molta projecció. Hem de començar a pensar que surti Òdena a la Conca i que es postuli com un referent. I també podem ser un referent econòmic, no només patrimonial, que tenim un patrimoni molt ric. Ser un referent econòmic s'ha de fer de la mà d'altres municipis de la Conca. Ens hem de poder presentar com un sol territori.

No veu bona sintonia amb la resta de municipis?

Potser hi comença a ser, però Igualada hi té un pes molt important, encara que en quilòmetres quadrats és el municipi més petit. Té molt pes políticament parlant. Ha d'exercir el lideratge, però l'ha de fer juntament amb la resta de municipis. Fins ara no ha anat així.

Queda una conca molt diversa pel que fa a colors polítics.

Sí. Tenim una foto curiosa, fins i tot hi ha grups independents que governen en altres municipis, com Santa Margarida de Montbui i la Pobla de Claramunt. És un territori, no complicat, però estrany. Hi ha diferents maneres de veure la Conca. Tenim una ciutat gran, com Igualada, i altres poblacions més petites, com Vilanova i Santa Margarida, que tenen punts en comú. Òdena la veuria en una situació entremig, entre les més grans i les més petites, compartint alguns aspectes amb els grans i molts, també, amb els petits.

A la Conca què s'hi va a buscar? Un acord per al futur industrial? O altres temes, també?

Jo crec que el primer i també altres temes. No he estat a la Mancomunitat, però hi ha diferents àmbits que s'han creat. Potser l'econòmic és el que ha tingut més ressò. Penso que s'ha de continuar treballant conjuntament en buscar solucions industrials per a la comarca, però també s'han de treballar altres polítiques. No pot ser que dins de la Conca d'Òdena hi hagi, per exemple, diferents models per a la recollida d'escombraries.

Vostè apostaria per un porta a porta en les escombraries?

No ho sé ara. S'ha d'estudiar. Hem de fer una política comuna per a la Conca.

Ho hem deixat per al final, però el gran debat d'Òdena ha estat el futur industrial. Posar a disposició de determinades empreses molts metres de sòl industrial.

Nosaltres no estem en contra del desenvolupament industrial. I podríem arribar a treballar amb grans espais industrials, sempre que el desenvolupament de nous polígons suposi un model econòmic beneficiós per a la Conca. El que volem és que es creïn llocs de treball de qualitat. Hem de defugir les grans zones logístiques. Per tenir una gran zona logística al nostre municipi que no ens aporti un creixement en llocs de treball, que vagi a una altra part. Ara, si el creixement industrial passa per l'arribada d'empreses amb llocs de treball de qualitat i que fins i tot busquin sinergies amb altres empreses ja instal·lades a la Conca, aleshores parlem-ne, endavant.

Acceptaria, doncs, un nou gran polígon industrial?

No anem a fer un bolet allà on no hi ha res. Si tenim una zona industrial ja creada, un polígon que pot créixer, no desenvoluparem res nou. Ara tenim zona industrial creada i que encara no està totalment ocupada.

Però la mancança està a trobar espais molt grans, que sempre és el dèficit.

El departament de Territori sembla que diu que necessita més espai, però no ens hi hem reunit. No sabem quines són les necessitats. Si ens basem en el que es deia fa 10 anys, es parlava de 300 hectàrees. Ara ens diuen que menys terreny. Sabem que la Generalitat treballa amb una filosofia de primer tenir la demanda i després trobar el sòl. No ens tanquem a cap possibilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook