Collbató assegura que el model actual de gestió de l'aigua a la població no està qüestionat per cap acció jurídica. Sí que ho havia estat, en canvi, un model anterior, del 2016, que té una sentència contrària del setembre del 2020 que ara ha sortit a la llum pública. Collbató i altres ajuntaments que participaven del model ja van actuar de manera preventiva el 2019 i va canviar els termes legals que eren motiu de disputa als jutjats. L'Ajuntament també ha explicat arran de la publicació de la notícia en diferents mitjans, que va presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem el 16 de novembre de 2020 contra la sentència del TSJC, dictada el setembre del 2020 i que no es ferma.

El model de gestió sobre el qual es pronuncia el TSJC, segons explica l'Ajuntament de Collbató, es produeix en el moment de la remunicipalització del servei de l'aigua de Collbató. L'1 de febrer de 2016, el ple de l'Ajuntament decideix, que, un cop finalitzat el contracte amb Sorea, empresa que pertany a Agbar, de la transnacional Suez, no vol continuar amb la gestió privada de l'aigua a Collbató i que, com a servei públic que és, cal que sigui gestionada públicament.

El ple encomana la gestió del servei a Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (GIACSA), un operador públic, i aprova la incorporació de l'Ajuntament al Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), que agrupa a diversos ajuntaments, i que té per objecte el servei públic d'abastament d'aigua. La seu del consorci de l'aigua és l'Ajuntament de Manresa, un dels ens impulsors.

L'Ajuntament acusa Sorea d'haver dut a terme «una ofensiva legal amb una bateria d'accions per judicialitzar el procés de remunicipalització, i intentar evitar que sigui efectiu o, com a mínim, dificultar-lo».

Un any després de la municipalització del servei a Collbató, entra en vigor la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic, que exigeix verificar que es compleix amb els requisits del control anàleg (és a dir, que l'Ajuntament té un control anàleg sobre el prestador del servei al que exerceix sobre els seus propis serveis o unitats); que l'ens que rep l'encàrrec realitza la part essencial de l'activitat per a l'adjudicador que realitza l'encàrrec; i que el capital del mitjà propi sigui íntegrament públic si es tracta d'una societat mercantil. El 2019 es van fer els canvis a nivell municipal per adaptar-se a la nova normativa. L'Ajuntament de Manresa va seguir un procés similar.