El socialista Jordi Cuadras, vicepresident primer del Consell Comarcal de l'Anoia, entona un mea culpa col·lectiu i assegura que en el cas de l'atenció a les persones grans ingressades a les residències durant les etapes més fortes de la pandèmia de Covid "com a societat no ho vam fer bé". En el decurs d'una trobada sota el lema "Estem preparats per a una nova pandèmia", que ha tingut lloc a la Sala de Plens del Consell Comarcal, Cuadras ha afegit que "malgrat que els professionals van fer un treball titànic, es va deixar la nostra gent gran en una situació d’indefensió i vulnerabilitat".

Cuadras conisdera que cal que l'administració "incorpori el vessant salut en aquest equipaments" de manera molt més important que el que hi ha en aquests moments. Justament, la desateció principal, va ser en aquests aspecte i la pandèmia va posar sobre la taula que a les residències, on hi ha molt interns amb malalties i dependència sanitària, l'atenció no era l'adequada. "La impotència que van sentir els professionals, la que van sentir les famílies que no podien visitar els seus avis i àvies i la dels mateixos usuaris no es pot tornar a repetir", segons el conseller socialista. "I això ha d’anar acompanyat d’una millora de les condicions laborals i retributives dels professionals que es va demostrar que eren essencials i se’ls ha de valorar com a tals”, en paruales de Cuadras.

Dins el debat, la taula rodona va proposar millorar la coordinació amb els diferents organismes de l’Administració, protocols més individualitzats per a cada centre i per a cada persona usuària, tenir en compte la infraestructura del centre, contemplar les necessitats i opinions de les persones usuàries i famílies dels centres —qui decideix sobre la meva vida i com la vull viure?—, recolzament i suport als centres pel que fa als professionals —ràtio, formació i suport—, repensar el model d’atenció a les persones grans —ràtios i característiques—, promoure l’Atenció Integrada Social i Sanitària a través de l’Agència i tenir en compte que en contextos de crisis socials i sanitàries hi ha repercussions multinivell, provocant pobresa i les conseqüents situacions que provoca en les persones grans. Així mateix, cal tenir en compte el paper de la dona en aquest context i la discriminació que pateix.

També s’ha destacat la importància de l’existència de les residències i la seva atenció quan es parla de polítiques generals, la capacitat de reorganització i flexibilització dels rols professionals i de les tasques, a necessitat i importància de tenir cura emocional i acompanyament a les persones professionals, la consciència de canvi de paradigma posant la persona i les seves decisions al centre, la importància en la humanització de les cures, el promoure serveis més petits, més inclusius i més humans, l’aposta pel servei d’atenció domiciliària perquè la cura i atenció es pugui dur a terme en el propi entorn comunitari de la persona gran i la importància de la coordinació entre les administracions i les entitats.

La trobada, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans, ha comptat amb la presència del president del Consell de la Gent Gran de l’Anoia, Enric Esquer, que va moderar una taula en la que també van intervenir Montse Clemente, directora tècnica del Consorci Sociosanitari d'Igualada; Marta Betrán, directora de la Residència La Torreta; Sònia García, infermera d'Àuria Grup; Alícia Fernández, referent comunitària de dependència del Consell Comarcal de l'Anoia; i la doctora Laia Cases, metgessa d'Agència de Salut Pública de Catalunya.

Durant l’acte, també s’ha posat sobre de la taula que es va viure una situació de context d’emergència sanitària i social que moltes generacions no havien viscut mai. En aquest sentit, es va esmentar que serveis socials bàsics no es va contemplar com un servei essencial i, per tant, mai va tenir el reconeixement de la seva tasca en aquest context. En les conclusions de la sessió, el Consell comarcal de l'Anoia assegura que a les residències "es van vulnerar drets fonamentals de les persones grans i va ser un moment intensament dur tant per a les persones grans com per les seves famílies i els i les treballadores dels centres". I també que "hi va haver un sentiment d’impotència, desgast, abandonament, estrès i esgotament que encara ara s’arrosseguen les conseqüències com és en l’increment del percentatge d’absentisme laboral". Els ponents consideren que l'experiència ha de ser un punt de partida per al canvi i la millora en l'atenció i les condicions dels treballadors en residència.