Junts tenyeix de blau el 85% del mapa de municipis de l’àrea central

Caldria remuntar-se a les èpoques de l’omnipresència de la Convergència de Jordi Pujol per veure una situació de domini d’aquesta magnitud. Un mapa com el que il·lustra aquesta informació, tacat pràcticament de manera homogènia d’un sol color. En aquest cas, el blau de Junts per Catalunya sobre el mapa de la regió central. La formació liderada per Carles Puigdemont no només ha estat la més votada a totes les comarques reconegudes oficialment d’aquesta àrea d’influència de Regió7, i també a les respectives capitals (tret de la Seu d’Urgell, on ha guanyat el PSC amb gairebé un empat tècnic amb Junts), sinó que ha estat primera força pràcticament la totalitat dels municipis que en formen part.

Només el PSC, que ha passat de guanyaren 11 municipis a fer-ho en 23, contraresta mínimament el monocolor de Junts

La xifra és aclaparadora. Junts s’ha alçat en la primera posició en 147 dels 172 municipis que aglutina el territori d’influència d’aquest diari. És a dir, el 85%. Sempre hi ha hagut una força clarament dominant, però en les últimes eleccions al Parlament no s’havia donat una proporció com la d’aquest diumenge. Com a referència, a les precedents (les del 14 de febrer del 2021), Junts -llavors coliderada per Puigdemont i Laura Borràs- va ser també la força predominant, però en gairebé una trentena de municipis menys (119). I a les del 2017 ho va ser en 128. Si, a més, ens cenyíssim estrictament a les demarcacions oficials (sense el Baix Llobregat Nord), la proporció seria de més del 90%, ja que en aquesta àrea el PSC ha estat clarament el partit vencedor (en 6 de 7 municipis). Precisament, els socialistes són pràcticament els únics que taquen lleugerament amb el seu vermell la immensa taca blava en aquest territori. Esquerra hi posa, literalment, dos esquitxos.

De les nostres vuit comarques (més el Baix Llobregat Nord) n’hi ha tres de completament monocolor: el Solsonès, el Moianès i el Lluçanès. Al Berguedà, Junts només s’hi ha deixat Sant Jaume de Frontanyà (per al PSC), i a la Cerdanya Montellà i Martinet (per a Esquerra). Les dues comarques on el partit liderat per Carles Puigdemont ha estat més ‘contrarestat’ cromàticament (a banda del baix Llobregat Nord) és al Bages (s’ha endut 23 dels 30 municipis, el 76,6%) i l’Anoia (25 del total de 33, 75,7%). En totes dues, la resta és per al PSC. Els socialistes han aconseguit situar-se com a candidatura més votada en 23 municipis de casa nostra (el 13,3%). Han duplicat els que van assolir el 2021 (llavors van ser 11) i cal tenir present que a les anteriors (el 21 de desembre del 2017) no n’havia aconseguit cap (en aquell moment, bàsicament, per l’efecte Ciudadanos, ara desaparegut per complet del mapa català).

Però la gran dissonància del mapa actual respecte del 2021 és Esquerra. Ara fa tres anys, el seu groc es va escampar notòriament entre el blau de Junts en el mapa de l’àrea central, ja que els republicans van ser el partit més votat en un total de 36 municipis (un de cada cinc). A les eleccions d’aquest diumenge el resultat ha estat una davallada descomunal: només han aconseguit el triomf a dues petites poblacions pirinenques: a Montellà i Martinet (Cerdanya) i a Arsèguel (Alt Urgell). De fet, en aquest darrer hi va haver un empat a 14 vots amb Junts.

Subscriu-te per seguir llegint