Un any més, la pluja no es va atrevir amb la multitudinària cavalcada dels Reis d'Igualada. La comitiva dels tres Reis, acompanyada de quasi 750 patges, va sortir del vell hospital poc després de les 6 de la tarda. Havia plogut fins uns minuts abans. Però després dels parlaments dels Reis i de l'alcalde, el seguici va poder arrencar sense problemes, passeig Verdaguer avall, per encetar el seu camí habitual.
La pluja era la gran incògnita de la tarda, com ho ha estat altres anys. Des que l'any 1986 va coincidir la cavalcada dels tres Reis amb una important nevada, han transcorregut més de dues dècades sense incidents meteorològics notables que posessin pals a les rodes a la gran nit. La nova disposició dels actes, el discurs primer, a 3/4 de 6, just a la sortida, i la cavalcada ininterrompuda més tard, va escurçar-ne sensiblement la durada. Al punt de les set, la comitiva ja estava entrada la Rambla, i es va poder avançar d'uns vint minuts el final de la cavalcada, just davant l'Escola Pia, a la plaça Castells.
La tarda va començar com és habitual, amb el vessant més solidari de la diada. Des de les quatre de la tarda, una vintena de patges, encapçalats per l'emissari dels Reis, el patge Faruk, es van distribuir per les dependències de la Clínica Sant Josep per saludar els interns i portar-los els regals que enguany hi havia preparats per a ells. Al mateix temps, un altre grup de patges va fer una feina idèntica a les dependències de l'Hospital Comarcal d'Igualada. Uns minuts més tard, a partir de les cinc, els avis de la Residència del Pare Vilaseca van ser els gratificats amb la visita dels patges reials. Allí van saludar personalment tots els interns i van donar un present a cadascun.
Petició anticrisi als Reis
El centre d'atenció va passar a ser la cruïlla entre el passeig Verdaguer i el carrer Joaquima de Vedruna, on Melcior, Gaspar i Baltasar, per aquest ordre, van fer els seus discursos instant els menuts d'Igualada (i els grans) a obeir els pares i mares, al mateix temps que es comprometien -en el marc d'aquest any tan difícil- a mirar de portar alegria i il·lusió a les llars de la capital de l'Anoia. En el seu torn, l'alcalde, Jordi Aymamí, es va referir a la crisi que està patint el nostre país, i que afecta tan severament Igualada. Aymamí va demanar "feina" i "prosperitat" a Ses Majestats, esperant sobretot que el 2010 que encetem no sigui tan dur com el 2009 que acabem de deixar.
En tot cas, malgrat les circumstàncies, Igualada va tornar a tenir ahir al vespre una cavalcada espectacular. Tot el recorregut, el seguici dels Tres Reis d'Orient, va estar acompanyat d'una assistència única, que no té comparació amb cap altra de les festes habituals d'Igualada. Des de l'inici de la cavalcada es va engegar la distribució dels paquets per allà on transcorria el seguici, complint amb la voluntat de l'organització d'escurçar el temps de repartiment, que s'ultima normalment abans de les onze, i que enguany es va simplificar amb la supressió dels discursos al bell mig de la plaça del Rei i traslladant-los al punt de partida del seguici. Des de l'entrada a la Soledat es van poder veure les escales plantant-se a sota els balcons i els patges pujant-hi carregats dels paquets per als infants de la casa, segurament l'estampa que perviu més en la retina dels igualadins quan es parla de la seva festa.
Un altre dels enigmes que estan pendents cada any és saber a qui s'assemblen les faccions dels tres Reis. Sabedors que sempre tenen una cara que encarna la d'un igualadí il·lustre, els espectadors més veterans busquen similituds en les faccions dels Reis. Enguany, la semblança de Melcior era la de Pere Noguera (Pèl i Ploma); la de Gaspar, la de Francesc Ferrer (Esbart Igualadí); i la de Baltasar, el professor Quim Solé Vilanova.
