Adéu a Elèctrica Dharma

La Companyia Elèctrica Dharma va actuar dins els actes de l'European Balloon Festival d'Igualada el passat dissabte 9 de Juliol a la mitjanit. Compartint cartell amb Els Comediants, el grup va demostrar que malgrat que hagin passat 40 anys des dels inicis del grup segueixen al peu del canó. Va ser un concert especial i únic.

Passaven pocs minuts de dos quarts de dotze de la nit. Ambient immillorable. Era una cita que portava escrita a molts calendaris des de feia temps; l'últim concert de la gira dels quaranta anys d'Elèctrica Dharma a Catalunya. A la prèvia, Igualada presumia del Night Glow, el plat fort de l'European Ballon Festival, el festival europeu de globus aerostàtics.

Al camp de vol, després de la cerimoniosa encesa col·lectiva dels cremadors dels aeròstats i el corresponent piromusical es va traslladar l'atenció a l'escenari de l'Avinguda Catalunya. Per sorpresa del públic, van començar a repicar tambors i pocs segons després colles de diables de totes les edats, trabucaires i grallers inundaven la zona de públic: es dirigien a l'escenari. Els músics estaven a punt, però congelats, no es movien.

Un membre de Comediants va ser l'encarregat de donar el tret de sortida, va llegir un emotiu manifest on introduïa la Banda, parlava dels seus inicis, del Canet Rock i dels 40 anys. S'apaguen les llums entre crits i aplaudiments. Redoble de caixa, bombo constant, charles al dos i al quatre i engega l'últim concert de la Companyia Elèctrica Dharma. En el moment que el so del saxo soprano de Fortuny va descobrir-se, el públic va cabussar-se en el concert.

Un espectacle amb moltes sorpreses visuals; vam veure-hi foc en diverses ocasions. La mítica banda de Sants va oferir un directe complet, arribant a les dues hores de show. Hi va haver moments per a tot; el repàs de tots els himnes que ja són melodies populars, des de l'Oucomballa fins a la Presó del Rei de França; també espai per homenatjar als difunts components del grup: Josep Fortuny i Esteve Fortuny. Es va trobar a faltar la presència del Josep sobretot en els moments de les seves rapsòdies que ara queden repartides entre els membres del grup.

Els gegants, capgrossos i la imatgeria igualadina hi va ser present gràcies a les colles de cultura popular de la ciutat. Van deixar-se veure nombroses vegades a l'escenari. Els comediants, simbiosi obligada amb Dharma, també ens van sorprendre amb un ventall de disfresses rocambolesques, que acompanyaven les temàtiques de les cançons, i van complementar el concert en l'àmbit visual. El públic, multigeneracional, molt entregat.