Catalunya porta a Castellolí més de 20.000 tones de cendres a l'any provinents de la crema d'escombraries

Una muntanya de cendra. La imatge que apel·la a Mordor no s'emula a Castellolí. L'únic monticle que existeix ara com ara a l'abocador controlat de residus industrials perillosos de Can Palà són apilaments de terra per cobrir les despulles soterrades al clot i evitar que els camions circulin sobre pols contaminant. No existeix una rèplica de la Muntanya del Destí a l'Anoia, si bé Catalunya podria convertir-se en un cim llòbrec com la de Tolkien si s'ho proposés: cada any, el país genera més de 20.000 tones de cendres amb les escombraries llançades als contenidors grisos, la que no es recicla.

Castellolí és el destí de les restes de la cremació de deixalles urbanes a les tres incineradores que funcionen a Catalunya, situades a Sant Adrià de Besòs, Mataró i Tarragona. És l'únic tipus de desaprofitament que es tracta en una planta dins de la instal·lació, on s'embossa per solidificar-ho barrejat amb lixiviats, els líquids residuals que les escombraries desprenen. "La cendra es diposita en sacs. Triguen sis minuts a fer-se i redueixen la perillositat del material", explica Xavier Mundet, gerent d'Atlas Gestió Mediambiental, l'empresa que s'encarrega de Can Palà.

Castellolí tindrà un bosc amb 2.000 arbres que enterrarà l'amiant i els residus perillosos de Catalunya

Part de les cendres són processades per estabilitzar-les en unes plantes intermèdies abans d'enviar-se a Castellolí, per la qual cosa arriben a l'Anoia sense identificar-se el seu origen. En tot cas, les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica desglossen quantes d'aquestes escombraries classificades com a perilloses són fruit de cada incineradora.

12.500 tones de l'àrea metropolitana

Tersa és la central de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, sota investigació judicial per presumptes superacions dels llindars de pol·lució i registres desorbitats de temperatures, la clau per a certificar si es va cremar al nivell de calor adequada per prevenir la dispersió de dioxines i furans cancerígens. La fàbrica on cremen els desaprofitaments de la capital i la seva conurbació per obtenir energia va produir 10.918,26 tones de cendres el 2022, l'últim any amb resultats publicats en el Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants.

La xifra d'aquell any va ser inferior a la mitjana habitual. Així ho dona a entendre el contracte pel qual Tersa va renovar l'enviament de les seves escombraries a Atlas per 3,15 milions d'euros en 2023: l'acord preveu que es transportin 12.500 tones per any.

A Sant Adrià es van calcinar 342.827 tones de desaprofitaments el 2023, mentre que Mataró va cremar-ne fins a 190.000 i Tarragona, prop de 136.000, d'acord amb les últimes dades. Els balanços del ministeri atribueixen 6.916,64 tones a la central del Maresme en 2022 i 3.809,53 tones a la de Tarragona.

Entre les tres incineradores, van sumar 21.644,44 tones de cendres el 2022. Un any abans, van generar 23.120,52 tones. Can Palà pot absorbir 24.000 tones a l'any.

Cancerígens i persistents

Les cendres d'incineració es classifiquen com a substàncies perilloses “pel seu contingut contaminant i potencialment tòxic”, precisa Joaquim Rovira, professor de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili. “Si les analitzéssim, hi trobaríem gairebé tota la taula periòdica”, detalla. “Tots els metalls pesants i molts dels subproductes generats per la combustió es concentren en aquestes cendres: dioxines i furans, hidrocarburs aromàtics policíclics… Molts d'ells són cancerígens i tòxics persistents, concentrats en nivells molt perillosos”, adverteix.

Afirma que les dioxines i els compostos “tenen un temps de mitjana de degradació molt llarg”: “Durant molts, molts i molts anys seran allà, concentrats. La toxicitat no desapareixerà i s'han de dipositar en un lloc segur, que no entrin en contacte amb el medi ambient i la població”.

Rovira aposta per tendir cap a un model “completament circular” per reutilitzar més deixalles, “minimitzar molt la fracció de resta” i, en conseqüència, disminuir les cendres d'incineració. “Però hi estem molt lluny”, considera. La Unió Europea insta a reciclar almenys el 55% dels residus urbans el 2025. En canvi, Catalunya acreditava una taxa del 45,3% de recollida selectiva i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del 39,4%, d'acord amb les últimes estadístiques en 2022.

"Generem moltes escombraries", constata el professor. Resol que, mentre no es redueixi, les incineradores continuaran segregant resudus nocius en grans proporcions a Catalunya: “L'ideal no ho aconseguirem mai però, si la fracció de resta es minimitza, la incineració ho farà també i es reduirien molt les cendres. Fins que no disminuïm la fracció de resta, continuarem grans quantitats de cendra, que permet reduir la massa d'escombraries, però produint un altre tipus de residu que igualment ha de tractar-se”.