Castellolí tindrà un bosc amb 2.000 arbres que enterrarà l'amiant i els residus perillosos de Catalunya

Un cabirol apareix fugaç darrere de la tanca. Corre i salta abans de desaparèixer entre una arbreda a Castellolí. S'albiren carrascars, pinedes i horts darrere de la tanca, també un petit olivar a tocar de la reixa. En canvi, no hi ha vegetació en aquest altre costat, de gairebé un quilòmetre i mig d'extensió i que envolta les 16 hectàrees de l'abocador de Can Palà, a Castellolí. És l'únic terreny a Catalunya on s'autoritza llançar i enterrar residus industrials perillosos, inclòs tot l'amiant que es retira al país i les cendres de tres incineradores d'escombraries urbanes.

La parcel·la encara la que, ara com ara, es preveu que sigui l'última dècada en què funcioni com a abocador. "La concessió és fins al 2035, però la vida de la instal·lació acabarà entre 2032 o 2034, quan no hi hagi més espai per a residus", calcula Xavier Mundet, gerent d'Atlas Gestió Mediambiental, l'empresa encarregada de Can Palà.

Catalunya porta a Castellolí més de 20.000 tones de cendres l'any provinents de la crema d'escombraries

Després de la clausura, el lloc ha de canviar d'aspecte. Es pronostica que, a partir de 2030, comenci a plantar-se vegetació i que, després de tres dècades de revisions posteriors al tancament, milions de tones de desaprofitaments quedin sepultats sota 2.080 arbres -seran coscolls, pins i alzines-, 27.050 exemplars de plantes i arbustos -llentiscle, romaní, farigola...- i, també, cultius de secà. Es triaran d'arrel curta, perquè no travessin el mantell d'argila, làmines geosintètiques, drenatges i terres vegetals que aïllaran els residus.

Tot abocador sol acabar amb plantacions damunt per ser camuflat i igualat amb el paisatge. L'excepció en aquest cas és que el que l'espessor cobrirà seran les substàncies més tòxiques que continuen traslladant-se a un dipòsit a Catalunya, després de ser tractades perquè no resultin corrosives, inflamables o explosives. "No ha d'haver-hi cap interferència entre els cultius i la massa de residus. Hi haurà set o vuit metres de capes superficials de protecció", puntualitza Mundet.

Controls fins al 2062

El desenllaç que Castellolí albira en l'horitzó planteja reptes sobre la gestió de residus. L'accés al paratge es restringirà almenys fins al 2062, mentre es practiquin inspeccions mensuals, semestrals i anuals per verificar que no s'escampi contaminació a l'atmosfera i les aigües subterrànies.

"Aquests dipòsits es construeixen en zones on és improbable que hi hagi activitat sísmica, amb el que queden confinats sota terra i no han de donar cap problema", explica Joaquim Rovira, professor de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili. "Ara bé, no és la solució ideal per a cap mena de residu. És com aixecar una mica la catifa i ficar-hi les escombraries a sota", compara.

Rovira ha participat en estudis sobre les emissions d'escombraries de restes perilloses: "En línies generals, es troben nivells més elevats de dioxines i metalls dins de l'abocador, però, quan en sortim, els nivells descendeixen. En les dues poblacions més pròximes, Castellolí i Òdena, tenen nivells normals, com els d'altres municipis".

El Govern que surti de les eleccions del 12 de maig haurà de resoldre on es transporten les restes industrials que es continuïn generant d'aquí a una dècada, quan finalitzi el permís a Castellolí. Fonts de la Generalitat expressen a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, que és "un meló" pendent d'obrir a partir de la pròxima legislatura.

Al seu torn, assenyalen que seria factible abastar més terreny s l'Anoia per continuar traslladant-hi deixalles i que també hi ha la possibilitat d'optar per una altra ubicació. Mundet diu que Atlas vol prestar servei més enllà de la concessió actual: "Treballem les diferents alternatives amb l'administració per donar-li continuïtat".

150.000 tones a l'any

Unes 150.000 tones de deixalles arriben cada any a Castellolí. Rep enderrocs de sòls que es van declarar contaminats, llots industrials i concentracions fins a tres vegades superiors de metalls pesants, entre altres components nocius. Des de 2005, van emplenant el clot que es va excavar fins a 20 metres de profunditat al solar.

S'espera que el fossat s'hagi cobert cap a mitjan 2025 i les deixalles acumulades comencin llavors a alçar-se per sobre del nivell en què es va cavar la superfície. Es col·locaran de tal forma que vagin aixecant un turó, amb vies perquè circulin vehicles i maquinària. Quan se segelli, farà 18 metres d'altitud.

La Generalitat té una petició d'Atlas sobre la taula perquè la capacitat de Can Palà augmenti un 23,9%, fins a 2,62 milions de metres cúbics. D'aprovar-se, el marge que li queda per emmagatzemar desaprofitaments es es duplicarà i passarà de 600.000 tones a 1,2 milions.

L'increment ha d'alleugerir la digestió del desmantellament obligatori d'amiant, que la Unió Europea exigeix erradicar d'aquí a 2032. Així i tot, queda més asbest per eliminar que del que el dipòsit podrà assumir, per la qual cosa pot ser que l'ampliació no sigui suficient. "Sí que ho serà per a una part important. D'altra banda, treballem amb l'administració perquè sempre hi hagi espai disponible", comenta Mundet.

L'amiant representa entre un 10% i un 15% de tots els residus que arriben a Castellolí. Al seu torn, els enviaments del material insalubre al dipòsit augmenten entre un 5% i un 10% per any. Sol recollir unes 2.000 tones al mes.