En una sala de plens a vessar, el 4 d'octubre d'enguany, Venturós va participar en el darrer acte abans d'iniciar el període de mig any d'inhabilitació, que li permet mantenir intactes les opcions per tornar a encapçalar una llista de la CUP si així ho decideix.

«No és un comiat perquè, com bé han dit els grups, continuo sent l'alcaldessa. Continuarem treballant, continuarem endavant i esperem poder fer moltes accions de xoc amb l'Estat que haurem de definir en el decurs dels propers dies». D'aquesta manera es pronunciava Venturós el 4 d'octubre davant dels veïns que hi havia a la sala de plens. Des d'aquell dia s'ha anat aplicant l'estratègia de la CUP de la «desobediència política» amb Venturós fent la mateixa feina de coordinació i lideratge de l'equip de govern que ha fet fins ara malgrat la inhabilitació.

Diferents entitats li han reconegut la legitimitat del càrrec assolit pels resultats dels comicis del 2015, l'han tractat com fins ara d'alcaldessa i l'han convidat als actes que han convocat tal com ho feien abans.

Tot i això el govern de Berga ha hagut d'entomar que Venturós hagi estat apartada del càrrec de presidenta de la corporació berguedana per haver defensat un acord de ple del 6 de setembre del 2012. No acatar la sentència judicial presidint el ple o signant documents oficials hauria significat posar en dubte la seguretat jurídica dels acords i un risc per al normal funcionament de la ciutat i hauria pogut tenir conseqüències per als treballadors del consistori tal com la mateixa Venturós ha manifestat.

En aquest mandat, la CUP ha aplicat una política de desobediència i s'han negat a treure l'estelada quan van ser requerits per la Junta Electoral abans de les eleccions del Parlament del 27 de setembre, i les espanyoles del 20 de desembre del 2015, arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana. En tots dos casos l'estelada la van retirar els Mossos d'Esquadra. Posteriorment es va tornar a posar al pal del balcó consistorial.

L'alcaldessa Montse Venturós es va negar a declarar davant el jutge a Berga per aquest cas i per aquest motiu va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra a casa seva el dia 4 de novembre del 2016. Posteriorment, el jutge Albert Ejarque va arxivar el cas perquè va concloure que la presència de la bandera independentista durant la jornada de reflexió i la jornada electoral no transgredia la llei perquè, segons va dir, la bandera representa «diversos partits», i, per tant, no es podia entendre com a propaganda electoral.

Tanmateix, el maig del 2017, l'Audiència de Barcelona, a petició del Ministeri Fiscal, va contradir el jutge de Berga i va reobrir el cas. El judici es va fer el 21 de maig d'enguany a Manresa. El 21 de juny, la jutgessa Míriam Sala Noguera, del Jutjat Penal número 2 , la va condemnar per un delicte de desobediència a les mateixes penes que demanava la Fiscalia: 6 mesos d'inhabilitació i una multa de 540 euros. Tot i que Venturós havia anunciat que no recorreria la sentència, finalment ho va fer per «guanyar temps».

La desobediència pel cas de l'estelada ha fet possible que enguany Venturós fos nominada a rebre el Disobedience Award (Premi a la Desobediència) del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston (Estats Units ) que distingeix accions de desobediència pacífica en contextos de violència institucional d'arreu del món.