Resum 2021: La tempesta a Manresa onada rere onada

Les dades aportades sistemàticament per les fundacions Althaia i Sant Andreu Salut han permès seguir el pols de l’epidèmia dia a dia i saber, per exemple, que la situació actual ofereix xifres de mortalitat als centres assistencials i d’ingressos que no es veien des del passat mes de febrer.

És cert que gairebé la meitat del total de defuncions que hi ha hagut a Althaia i Sant Andreu per l’epidèmia es van donar durant una primera onada desbordant que va suposar un impacte emocional i econòmic que ha deixat una cicatriu profunda.

Però no ho és menys que no es pot normalitzar que en aquests moments, transcorreguts vint-i-dos mesos hi hagi un mort diari de mitjana als centres assistencials de la ciutat a causa del coronavirus.

Si en el primer any hi van haver tres onades i van perdre la vida als centres assistencials de Manresa a causa de la covid-19 prop de quatre-centes persones, 2.500 van ser hospitalitzades i es van confirmar 5.700 positius, els altres nou mesos han arribar tres onades més de menor afectació, però també de gran impacte.

Set mil positius

Cal pensar, per exemple, que si en un any hi va haver 5.700 positius en nou mesos s’acosten als set mil, en bona part a causa de l’impacte de la variant òmicron, que és molt encomanadissa, tot i que la vacunació de la població ha mitigat la gravetat de les conseqüències de la infecció.

És un episodi més en una cursa d’obstacles que a casa nostra va començar el 4 de març quan va sortir a la llum pública el primer positiu de coronavirus a Manresa. La primera víctima mortal en un centre hospitalari de la ciutat confirmada per covid va ser el 15 de març.

En una setmana ja s’hi havien sumat 5 morts més. A Berga es produïen, també, les primeres víctimes, i a Martorell.

Les morts a Althaia havien tingut lloc de manera esglaonada i es van confirmar de cop, quan es van tenir els resultats de les proves per saber si havien estat causades pel coronavirus. El dia 21 de març hi havia sis morts i 51 persones ingressades.

La primera onada va ser aclaparadora. Durant la darrera quinzena de març i al llarg del mes d’abril hi va haver dues-centes morts.

Si es pren com a referència els recomptes setmanals, al maig van ser 35. La mortalitat va ser mínima durant el juny, el juliol i l’agost. Al setembre hi va haver quatre víctimes. I a l’octubre es va iniciar una segona onada que va durar fins al 15 de desembre, que és quan va començar la tercera.

A l’octubre es van produir 8 morts; al novembre, 28; al desembre 46.

L’oasi del juny

Ja al 2021, al gener n’hi va haver 37; al febrer, 31; al març, 17 i gual que a l’abril i al maig, 16.

Eren els mesos de la quarta onada després dels quals hi va haver un juny amb una única víctima mortal, igual que al juny del 2020.

Aquest oasi del mes de juny s’observa clarament a les gràfiques de seguiment tant el 2020 com el 2021. En la xifra de persones ingressades també és clarament perceptible.

Althaia, que sempre ha tingut ingressats per covid -Sant Andreu ha passat tres períodes sense- ha estat aquest mes quan ha tingut el mínim de persones hospitalitzades: tres.

L’alegria va durar poc perquè al juliol ja van ser 5 els decessos i a l’agost van pujar a 14 en una cinquena onada que al setembre va tenir una afectació menor, 8 víctimes, i a l’octubre, una, però les 8 de novembre i les 34 de desembre registrades fins ara han mostrat la cara més amarga de la sisena onada.

Que això no s’ha acabat ja va quedar clar l’estiu passat quan l’augment de persones afectades per la covid-19 ingressades a hospitalització i a l’àrea de crítics de Sant Joan de Déu i l’empitjorament de la situació epidemiològica va obligar la Fundació Althaia a tornar a restringir totalment l’acompanyament dels pacients ingressats a l’hospital.

Aquesta restricció s’afegia a les que ja hi havia a urgències i a les àrees ambulatòries on els pacients tampoc poden estar acompanyats, tret dels casos excepcionals previstos en el protocol d’accessibilitat.

I una altra

A 13 de juliol, la incidència acumulada a 14 dies per cada 100.000 habitants s’havia doblat en una setmana passant de 251 a 541. La velocitat de contagi estava per sobre de l’1, a 1,50 i el risc de rebrot a 14 dies se situava a 810, quan dues setmanes abans era del 123. El nombre de pacients amb covid-19 ingressats a l’Hospital de Sant Joan de Déu va passar de 3 a 26 en una setmana. Començava la cinquena onada.

Però encara havia de venir una sisena, que és en la què ens trobem immersos hores d’ara.

A principis de desembre es van fer evident la situació que ningú volia tenir a les portes de les festes que s’acostaven després de l’estrany i distant Nadal de l’any anterior.

Les dades mostraven un empitjorament de la situació epidemiològica al Bages-Solsonès. La incidència acumulada a 14 dies per cada 100.000 habitants passava de 208 a 350 en deu dies. La velocitat de contagi estava per sobre de l’1, a 1,26, i el risc de rebrot a 14 dies se situava a 440, quan deu dies abans era de 382. Hi havia 46 pacients amb covid-19 ingressats a Althaia, dels quals 9 a la unitat de crítics.

La situació va fer que Althaia activés la fase 3 de la normativa d’accessibilitat per preservar la seguretat i la salut de les persones ingressades i dels professionals que les atenen. També per evitar brots intrahospitalaris que puguin posar en perill la vida dels pacients i dificultar l’activitat assistencial.

El 16 de novembre Sant Andreu Salut tornava a tenir pacients ingressats amb coronavirus després de set setmanes sense. El nombre de morts al novembre als centres assistencials de la ciutat va ser de vuit, aquest desembre han perdut la vida 34 persones en 28 dies. Dimarts hi havia tretze persones a l’UCI de Sant Joan de Déu mentre la vacunació avança i s’exploren nous límits en l’aliatge de la cultura de treball i resistència contra l’adversitat que s’està forjant.