El secretari general d'ICV i cap de llista a les eleccions al Parlament, Joan Herrera, ha assegurat aquest dimecres que l'objectiu de la seva coalició és que 'Catalunya esdevingui estat, en el marc d'un estat federal plurinacional'. Ho ha dit en el marc de la conferència 'Volem tot l´Estatut. Nosaltres decidim: Federalisme', on també ha apostat per la reforma de la Constitució. En aquest sentit, ha dit que les forces polítiques catalanes estarien plenament legitimades per impulsar l'exercici del dret a decidir 'si la resposta a obrir el procés de negociació de la reforma constitucional és negativa'.
En la seva intervenció, amb motiu de la Diada, Herrera ha manifestat que és evident que la sentència del TC 'ha posat fi a l'estratègia de realitzar una lectura tan autonomista com fos possible de la Constitució'. De fet, ha recalcat que s'equivoca el president de CiU, Artur Mas, 'en pensar que aquesta nova etapa és una qüestió d'alternança en el Govern més la reivindicació del concert'; 's´equivoca el president de la Generalitat, José Montilla, en creure que tot tornarà al seu camí habitual, una vegada superada l'empipada inicial per la sentència del TC; i 's'equivoca el president d'ERC, Joan Puigcercós, en creure que la propera legislatura és el moment de la independència'.
A causa d'aquesta situació, ha manifestat que Iniciativa proposa tres punts: 'Recuperar tot l'Estatut, plantejar un pacte federal i posar en marxa els mecanismes per exercir el dret a decidir en cas de negativa de l'Estat a cercar una solució constitucional pels mecanismes establerts'.
Plantejarà la reforma constitucional la pròxima legislatura
El dirigent d'Iniciativa ha anunciat que el seu partit plantejarà la pròxima legislatura al conjunt de partits 'el debat sobre la proposta de reforma federal de la Constitució, amb l'objectiu de presentar una proposta de reforma a les Corts generals'. Ha declarat que proposaran com a primer pas al Parlament la constitució d'una comissió d'experts i fer un ampli debat amb el conjunt de l'Estat.
Herrera ha insistit amb la idea de la reforma de la Constitució. Els objectius d'aquesta reforma serien pel candidat d'ICV-EUiA: 'Ple reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat'; 'el reconeixement del dret a l'autodeterminació'; així com 'l'establiment d'una distribució de les competències, que reconegui que avui hi ha nacions a l'Estat i que volem anar més lluny amb competències i poder'.
En aquest context, ha assegurat que l'objectiu d'ICV-EUiA 'és que Catalunya esdevingui Estat, en el marc d'un Estat federal plurinacional'. Un estat, ha explicat, 'en el sentit que té poder polític, i no només capacitat d'administrar, que pot establir polítiques pròpies en un seguit d´àmbits constitucionalment garantits' i 'disposa dels recursos necessaris per desenvolupar aquestes polítiques'.
Segons Herrera, 'si Catalunya va liderar la formació de l'estat de les autonomies durant la transició ara ha de liderar la seva evolució cap a l'estat federal'. De fet, ha remarcat que 'Catalunya ha de plantejar la reforma federal pel seu compte i ha de plantejar clarament a l'Estat si vol resoldre o no la qüestió de l'encaix de Catalunya'.
'No volem demanar permís al PSOE per plantejar la reforma constitucional, ni esperarem que Zapatero caigui del cavall i descobreixi les bondats del federalisme', ha dit. En aquest sentit, ha destacat que 'cal que les forces polítiques catalanes presentin una proposta conjunta a negociar amb l'Estat'.
Dret a decidir si no hi ha reforma de la Constitució
Herrera ha afirmat que 'les institucions catalanes han de presentar una proposta de reforma constitucional com la via més coherent per recuperar tot l'Estatut i resoldre l'encaix de Catalunya a l'Estat'. Tot i això, ha avisat del 'bloqueig del PP o la passivitat del PSOE', unes posicions que ha manifestat que és on s'han de planteja la força democràtica de l'exercici del dret a decidir. 'Si la resposta a obrir el procés de negociació de la reforma constitucional és negativa, les forces polítiques catalanes estaríem plenament legitimades per impulsar l'exercici del dret a decidir'.
Acte seguit, ha destacat que la decisió que es prengui 'serà un mandat per al Parlament i el Govern que haurà de posar en marxa les actuacions polítiques i jurídiques necessàries per assolir els objectius fixats per la consulta popular'. Així mateix, ha dit que el dret a decidir s'ha d'associar a quelcom més que a la idea d'independència. 'Federalisme i autodeterminació no poden ser conceptes oposats en tant que federalisme és democràcia i és autogovern', ha apuntat. En aquest context, ha insistit amb la pluralitat d'opcions amb una consulta amb tres possibles respostes: mantenir l'actual situació, ser estat en un estat federal i la independència.
