La vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, va assegurar ahir que no avalaria la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació si el Tribunal Constitucional (TC) rebutja la nova llei de consultes que el Parlament de Catalunya vol aprovar a la tardor. "Ho compro absolutament", va dir Ortega en una entrevista a la Cadena Ser en què va ser preguntada si comparteix aquesta negativa que ahir mateix també va expressar el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament Joan Rigol, i que amb anterioritat ja havia rebutjat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Ortega va recordar que la legalitat és, precisament, el valor que "sempre" ha acompanyat el procés que ha de culminar amb la consulta del 9-N. I ahir va advertir els que ja anuncien que recorreran la Llei de Consultes davant del Tribunal Constitucional que s'esperin a llegir-ne el contingut, que, segons va augurar, complirà estrictament amb la Constitució. Precisament va assenyalar que la ponència parlamentària per a la nova llei de consultes ha fet un treball "magnífic" i va lamentar que ja es pretengui portar-la al TC sense que hagi estat aprovada.

Amb tot, la vicepresidenta va afirmar que "per sobre de tot és important fer les coses bé, i el Govern sempre ha posat de manifest que la consulta ha de ser legal" perquè és el que donarà legitimitat al procés.

Per la seva banda, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, també es va mostrar contrari que la consulta se celebri si no té "la legalitat al darrere". En una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el TC, s'estaria "menysvalorant" la consulta i el resultat "no seria prou democràtic com perquè fos el fonament d'una política de futur". Rigol, a més, considera que "probablement" Catalunya està abocada a unes eleccions plebiscitàries, però demana fer esforços "fins al 8 de novembre" per intentar que l'Estat "al menys toleri" la consulta. "Hem de trobar la complicitat de l'Estat perquè si no, no tenim recorregut de negociació posterior", va dir.

La setmana passada, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va reclamar celebrar la consulta "al marge del que digui el Tribunal TC". Ahir, però, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir va deixar clar que veu l'estratègia de manera ben diferent. Rigol va considerar, en ser preguntat sobre si cal o no l'aval del TC, que "posar les urnes al carrer sense tenir la legalitat al darrere, és menysvalorar aquesta convocatòria". I és que si la consulta se celebrés malgrat la suspensió per part del tribunal, l'expresident del Parlament creu que "la polèmica no estaria en el resultat sinó en si s'ha de fer o no".

"No seria prou clar ni evident, per a mi", va sentenciar, tot afegint que aquesta decisió unilateral de convocatòria al marge del TC només "tindria sentit" si "hi hagués una unanimitat total del poble i tothom volgués votar, però no és així". Segons Rigol, treure les urnes sense un aval legal clar faria que el resultat de la consulta "no fos democràtic com perquè fos el fonament de tota una política de futur".

Amb això, Rigol veu a venir la possibilitat que el TC tombi la convocatòria i que Catalunya acabi abocada a celebrar unes eleccions plebiscitàries. "Probablement, aquest és el final del recorregut. Però no m'agradaria arribar-hi, perquè sempre hem fet les coses per la via del diàleg, el civisme i la democràcia, i això vol dir que sempre hauríem de negociar amb l'Estat", va sentenciar, tot afegint que a "tot allò que sigui aixecar un mur entre uns i altres, no li veig viabilitat".