Brussel·les plantejarà acollir 120.000 refugiats més, mentre que Alemanya i França van apostar ahir per un sistema "obligatori i permanent" en resposta a la violenta tragèdia de milers de persones al cor d'Europa.
La imatge d'un nen ofegat en una platja turca, convertida en símbol de la tragèdia dels refugiats sirians, va ser ahir una referència constant per als que reclamen als líders europeus una reacció apropiada davant de l'èxode més gran que viu el continent des de la fi de la 2a Guerra Mundial. "Penso en les víctimes que no són fotografiades, que són ignorades, i en les futures víctimes que hi haurà si no fem res", va assenyalar el president francès, François Hollande.
Hollande i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van apostar ahir per un mecanisme "obligatori i permanent" d'acollida de refugiats, un sistema que Berlín qualifica de "just" i París, de "moral", però que rebutgen moltes de les nacions amb forts fluxos d'immigració.
Més de 350.000 immigrants i refugiats han arribat en el que va d'any a la Unió Europea, la majoria, a Itàlia, creuant la Mediterrània, i a Grècia, des d'on segueixen cap a Hongria, per continuar el viatge envers els països més rics de la UE.
La CE proposarà que els estats membres es reparteixin 120.000 exiliats dels que es troben a Hongria, Grècia i Itàlia, el triple dels que va plantejar al maig en un esquema que ja va resultar polèmic, segons van dir fonts comunitàries.
El pla de l'Executiu comunitari, que es presentarà dimecres de la setmana que ve i encara és un esborrany, suggereix sumar aquestes 120.000 persones a les 32.256 que ja es van comprometre acollir els països de la UE el juliol passat, i que el sistema sigui més "automàtic".
Aquesta iniciativa pretén acontentar entre d'altres Hongria, un dels països més afectats per la crisi migratòria i que ha reaccionat amb les mesures més controvertides, com la construcció d'una llarga tanca o l'adopció de penes de presó contra la immigració il·legal.
