El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar que estan «absolutament bolcats per buscar un camí de sortida» i que hi ha contactes «a tots els nivells», alguns de discrets, entre els dos executius, cosa que el Govern català, amb declaracions del President, Carles Puigdemont, i la consellera de Presidència, Neus Munté, va desmentir. Puigdemont va assegurar que no hi ha en marxa cap negociació, «ni privada ni oficial».
Prèviament, en una entrevista a TV3, Enric Millo havia assenyalat que el seu objectiu des que va prendre possessió del seu càrrec és «dissenyar entre tots un camí alternatiu» al referèndum i que per això «estem dialogant», amb trobades «a tots els nivells», que a vegades no es fan públiques per tal d'afavorir el diàleg.
Millo va assegurar en el mateix sentit que el govern central «manté la mà estesa i l'oferta de diàleg» perquè és la seva «obligació» i va recordar que «cada setmana hi ha presència de membres del govern espanyol a Catalunya que vénen a dialogar». Tot i això, va aclarir Millo, «la interlocució del govern d'Espanya no es canalitza només amb el Govern de la Generalitat, que també, sinó amb els ajuntaments, institucions catalanes i entitats socials i econòmiques».
Des d'Occitània, on era de viatge oficial per fer front comú pel Corredor Mediterrani, Carles Puigdemont va negar cap tipus de negociació amb Madrid: «si el govern espanyol té ganes de parlar sobre alguna proposta concreta, que posi alguna cosa sobre la taula, però sobre això no hi ha cap negociació, ni privada ni oficial, i creguin-me, ens agradaria».
Solucionar 45 dels 46 greuges
Segons El País, l'executiu de Mariano Rajoy prepara una proposta important a partir del document de 46 demandes de la Generalitat, però excloent el punt del referèndum. No obstant això, Puigdemont va indicar que la possible oferta de l'estat és com «l'Esperit Sant», del qual «tothom en parla però ningú no l'ha vist». En tot cas, el President va destacar que, si el que pretén Madrid és satisfer algun dels 46 punts que va lliurar a Rajoy, significa que «no han entès res», perquè aquelles eren demandes que «haurien d'haver-se complert fa molts anys».
Millo va assegurar que «hi ha moltes coses que es poden aplicar sense canviar la Constitució i que són fàcils d'aplicar», i fins i tot va assenyalar que es pot canviar la Carta Magna, ja que ella mateixa preveu com i amb quin consens es pot fer. Però mentrestant considera que «no fa falta esperar» i que es pot arribar a acords, «junts», com ara en una reforma del model de finançament, la millora de les infraestructures, Rodalies i l'eix del Corredor Mediterrani, entre d'altres temes.
Abans que el President, la consellera de la Presidència, Neus Munté, havia negat l'existència d'una «oferta de diàleg» del govern espanyol i va insistir que l'Executiu català vol una relació de «bilateralitat» que implica «asseure's i parlar d'un referèndum» sobre la independència de Catalunya. Munté va asseverar que «les úniques coses que estem rebent són notificacions de suspensió, amenaces d'inhabilitació i advertències des dels tribunals de justícia». La portaveu del Govern va indicar que l'Executiu català sí que vol «un diàleg franc i clar, de la mateixa manera que les demandes que fem des de Catalunya també són molt clares».
