El triomf a les eleccions presidencials franceses d'Emmanuel Macron ha començat a fer efecte entre les grans formacions del país, especialment en el governant Partit Socialista (PS), en un moment en què el polític socioliberal continua les negociacions per formar gabinet.

Dos dies després dels comicis, l'exprimer ministre francès Manuel Valls va ser la primera gran figura socialista a oferir-se com a candidat a diputat de l'acabat d'estrenar partit de Macron, La República en Marxa, a les eleccions legislatives de l'11 i el 18 de juny.

«Els vells partits estan morint o estan morts», va subratllar en una entrevista a l'emissora RTL Valls, que va destacar que el seu desig és donar «una majoria àmplia i coherent» a Macron «perquè pugui governar». La República en Marxa va assegurar que la candidatura serà analitzada com totes les altres i no gaudirà de tracte de favor.

Valls, que va ser primer ministre entre el 2014 i el 2016 sota el mandat del president sortint, François Hollande, ja havia deixat caure que estava desencantat amb el PS, que s'ha alternat el poder amb el centredreta, ara representat per Els Republicans, en les últimes dècades. A les presidencials, Valls va preferir donar suport a Macron, amb el qual va tenir frecs a l'Executiu francès quan l'avui president electe era ministre d'Economia, abans que a Benoît Hamon, el seu botxí a les primàries socialistes del gener passat.

Representant de l'ala més conservadora del PS, aquest polític, nascut a Barcelona, va trigar a pair el revés de les primàries davant el seu antic ministre d'Educació, que encarna el corrent esquerrà.

La desfeta de Hamon en la primera volta de les presidencials (6,3% dels vots) i la victòria diumenge de Macron, que va superar folgadament la ultradretana Marine Le Pen, van precipitar la seva polèmica decisió. El secretari general del PS, Jean-Christophe Cambadélis, va alertar ahir que, si Valls es presenta amb el partit de Macron, perdrà el carnet.

L'anunci de l'exprimer ministre va caure malament entre molts dels seus col·legues amb càrrecs públics, que li van atribuir no haver «respectat» la seva derrota a les primàries i li van retreure que és «trist i patètic» abandonar el vaixell quan està en dificultats.

L'encara primer ministre francès, el socialista Bernard Cazeneuve, va evitar criticar directament el seu antecessor i amic, tot i que va alertar que els francesos «no acceptaran» veure el PS dividit i va reiterar el seu compromís amb la seva família política.

Mentre Macron medita la composició del seu govern i es prepara per aconseguir una majoria confortable al Parlament en les legislatives de juny, Els Republicans també han mostrat fissures.

Segons Le Monde, l'exministre Bruno Le Maire és un dels pesos pesants que ja s'ha declarat «llest» per treballar amb Macron, mentre que Christian Estrosi, alcalde de Niça, ha mostrat gestos de proximitat amb el president electe . Un altre dirigent de l'ala més moderada, l'alcalde de Bordeus, Alain Juppé, ha demanat que el seu partit «no obstrueixi sistemàticament» ni s'oposi «frontalment» a Macron en cas que Els Republicans no aconsegueixin majoria absoluta.

Els Republicans, que han encomanat la direcció de les legislatives a un moderat, François Baroin, es recuperen encara dels turbulents mesos preelectorals, quan el seu candidat, François Fillon, eliminat en la primera volta de les presidencials, es va veure esquitxat per una investigació judicial per malversació de fons públics.