L'xbanquer Miguel Blesa acumulava després de deixar la presidència de Caja Madrid el gener de 2010 diversos fronts judicials, algun dels quals li va costar fins i tot l'ingrés a la presó.
Blesa, que el pròxim 8 d'agost hauria complert 70 anys, va ser condemnat el passat 23 de febrer a sis anys de presó per apropiació indeguda del patrimoni de Caja Madrid per gastar 436.688 euros amb targetes opaques de l'entitat; al costat d'ell van ser condemnats els altres 64 usuaris de les vises, entre ells el seu successor al capdavant de l'entitat, Rodrigo Rato.
L'exbanquer va recórrer la sentència al·legant que l'obtenció de les dades no va comptar amb la pertinent autorització judicial, ja que es va accedir sense el seu consentiment a una informació de Caja Madrid que va ser posteriorment manipulada pels serveis de Bankia. L'Audiència Nacional volia investigar també si va cometre un delicte fiscal a través de l'empresa Danforth Investments, amb seu a Illes Verges Britàniques, de la qual va ser apoderat abans d'arribar a l'entitat financera.
Així mateix, estava pendent l'obertura de judici oral contra ell i l'exdirector general de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj per un delicte d'administració deslleial continuada en relació amb sobresous a l'entitat, delictes pels quals el fiscal sol·licitava quatre anys de presó.
Increment irregular de sous
Al gener de 2015, la Fiscalia Anticorrupció va denunciar davant la justícia presumptes irregularitats en les retribucions rebudes per la cúpula de Caja Madrid entre 2007 i 2010, per l'increment irregular de sous, indemnitzacions i plans de pensions suposadament fraudulents de Caja Madrid durant l'època de Blesa com a president.
Blesa i la resta del comitè de direcció de Caja Madrid haurien percebut entre 2008 i 2010 un total de 8,57 milions d'euros de manera "irregular" mitjançant increments de sous fixos i variables anòmals, deduccions fiscals fraudulentes que van repercutir en la caixa quan eren computables als directius, i indemnitzacions per acomiadament. Així mateix, i de forma paral·lela a la instrucció del cas Bankia, en què Blesa no estava inclòs, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu reactivava la peça separada que investiga l'excúpula de Caja Madrid per les preferents.
Drets televisius de futbol
Fora del circuit judicial, Blesa es va negar a declarar al febrer d'aquest any davant la comissió d'investigació de corrupció del Parlament regional de Madrid per informar de la compra dels drets del futbol per Telemadrid per a les temporades 2009-2013.
La comissió analitzava la compra de drets de transmissió dels partits de l'Atlètic de Madrid i el Getafe per part de Telemadrid referent a les temporades 2009-2013, que va ascendir a 300 milions d'euros; per això, es va crear el 2007 la societat MDA (Madrid Esport Audiovisual), participada per Telemadrid amb un 49% juntament amb Caja Madrid (47,5%), l'Atlètic de Madrid (2,5%) i el Getafe (1% ). En el seu moment també va haver de fer front a una demanda per la concessió suposadament fraudulenta d'un préstec de 26,6 milions d'euros al llavors president de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán per la seva aerolínia, Air Comet, també arxivada.
