12 de desembre de 2017
12.12.2017
40 Años
40 Años

El jutge Llarena ordena investigar ara líders del procés com Anna Gabriel i Marta Rovira

El magistrat sol·licita informació individualitzada dels membres de l'anomenat «comitè estratègic per a la independència»

12.12.2017 | 08:12

El magistrat que instrueix la causa contra el Govern i els Jordis al Suprem, Pablo Llarena, ha demanat a la Guàrdia Civil nous informes per continuar la instrucció. Entre aquests, demana informació individualitzada dels membres de l'anomenat «comitè estratègic per a la independència» (inclòs al document requisat «EnfoCATs») i quin paper han jugat en la consecució de la declaració d'independència. Tot i que a les diligències no surt cap nom, en el document «EnfoCATs» sí que es recollia que estava configurat, entre d'altres, per portaveus dels grups parlamentaris independentistes, com ha estat el cas de la sallentina Anna Gabriel, i també presidents i secretaris generals de partits independentistes, com és la número 2 dels republicans, Marta Rovira.


A més, la providència judicial demana que s'investigui si PDeCAT i ERC van posar-se d'acord amb les entitats sobiranistes (AMI, ANC i Òmnium) per organitzar mobilitzacions «per aconseguir o facilitar la declaració d'independència». També vol saber si es van desviar fons púbics, que s'identifiquin els responsables dels comitès de defensa de la república i del referèndum i també que s'informi de tots els actes «d'agressió, danys o greu resistència».

Els líders del procés


El jutge Llarena apunta així en la seva investigació a les persones que «han tingut alguna intervenció, en actes de programació, de coordinació, de suport o d'execució, en l'estratègia» que recull el document EnfoCATs. En aquest document, que va ser intervingut per la Guàrdia Civil a casa de l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové el 20 de setembre, s'apuntava que el «comitè estratègic» del procés a la independència estaria format per diversos càrrecs, sense posar els noms concrets de les persones que els tenien. Així, apareixen el «president i vicepresident de la Generalitat», Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, els «presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes», com Jordi Turull, Marta Rovira, Mireia Boya o Anna Gabriel, els «presidents i vicepresidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI», com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Neus Lloveras, «representants d'altres entitats sobiranistes», «directors de les oficines de desenvolupament de l'autogovern», «presidents i secretaris generals dels partits independentistes», com podrien ser Artur Mas i Marta Rovira, i «representants independents de prestigi social». El comitè executiu estaria format pels secretaris generals de Presidència i Vicepresidència, Joaquim Nin i Josep Maria Jové, els directors de les oficines de desenvolupament de l'autogovern, professionals experts en cadascun dels àmbits funcionals del projecte, consellers o secretaris generals ad hoc segons les temàtiques a tractar.


El jutge Llarena demana també a la Guàrdia Civil que reculli «elements objectius» per aclarir si PDeCAT i ERC van posar-se d'acord amb les entitats sobiranistes per organitzar mobilitzacions «per aconseguir o facilitar» la declaració d'independència. Textualment, el jutge demana que s'investigui si hi havia un «concert inicial» entre partits i entitats, orientat a «compartir una estratègia per aconseguir la independència».


El jutge reclama alhora un informe en què, de manera «individualitzada i seqüencial», s'identifiquin «actes d'agressió, danys o greu resistència» ocorreguts a Catalunya durant el procés. Així mateix, vol un informe on es reculli el posicionament dels diferents investigats i dels integrants del comitè estratègic sobre «els episodis violents del 20 de setembre».


Un altre dels focus de Llarena són els anomenats comitès de defensa de la república i del referèndum: el jutge vol que la Guàrdia Civil investigui els actes que van organitzar i que n'identifiqui els responsables. El magistrat també vol que recullin indicis per saber si s'han destinat fons públics per a iniciatives tombades pel Tribunal Constitucional, i reclama més informacions sobre les ordres donades pel conseller d'Interior destituït, Joaquim Forn, respecte a alguns dels aspectes prohibits pels tribunals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18