02 de març de 2018
02.03.2018
40 Años
40 Años

El Parlament avala l'1 d'octubre però no ratifica la declaració d'independència

Les formacions sobiranistes van aprovar, hores abans de la seva renúncia, una resolució que reivindicava la presidència de Puigdemont

02.03.2018 | 08:27
José María Espejo, vicepresident segon del Parlament (Cs), parlant des de l´hemicicle

El ple del Parlament va aprovar ahir amb els vots de JxCat, ERC i la CUP una resolució que ratificava «la confiança en Carles Puigdemont com a president» de la Generalitat de Catalunya, però va evitar ratificar també la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. Això va succeir hores abans que Puigdemont fes pública la seva renúncia provisional a ser investit president.

Els tres grups independentistes van aprovar així una restitució simbòlica del president cessat i actualment a Bèlgica, però no el van investir de forma efectiva, ja que això obriria un nou contenciós amb el Tribunal Constitucional (TC). Aquesta resolució es va aprovar amb els 67 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP; els 24 vots en contra del PSC i els comuns, mentre que Cs i PP van decidir no participar en la votació per considerar que la proposta era contrària a les resolucions del TC.

La resolució aprovada també reivindicava el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, i qualificava d'«il·legal i il·legítima» la destitució de Puigdemont i del seu Govern que es va fer efectiva quan el Senat va donar llum verd a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El text aprovat defineix Puigdemont com el «legítim candidat» a la Presidència de la Generalitat, però difícilment serà investit pròximament, ja que JxCat, ERC i la CUP contemplen investir un candidat alternatiu que seria Jordi Sànchez, segons ha transcendit recentment i tal com va confirmar el mateix Puigdemont ahir al vespre.

La CUP havia presentat una esmena a la resolució que es va aprovar que demanava que la Cambra ratifiqués la declaració d'independència del 27 d'octubre, però finalment no es va votar perquè van arribar a un acord amb JxCat per aprovar un text diferent i rebaixat. Abans, però, no van faltar les crítiques ni els intents per part de Ciutadans perquè la resolució ni es debatés.

Votació polèmica

Sí que hi va haver una votació polèmica, la del punt 6 bis de la resolució, que exigia que «cessin les ingerències del Govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional», i reivindicava que la voluntat dels catalans va ser legítimament expressada en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El diputat del PSC David Pérez va demanar la paraula per explicar que en la reunió de la mesa d'abans del ple els lletrats de la Cambra havien defensat que la resolució podria ser inconstitucional i no hauria d'haver estat ni tramitada ni votada davant el ple. Els lletrats van argumentar que la resolució defensava com a legítim un referèndum contra el qual el TC va decidir en contra però, encara així, el president de la Cambra i la majoria independentista de la mesa van decidir seguir endavant. Pérez va recordar que la mesa té «el deure d'impedir o paralitzar» qualsevol iniciativa que contravingui el Constitucional.

Al debat previ a les votacions, el diputat de JxCat Quim Torra va afirmar que aquesta resolució és un nou «punt de partida» cap a la república catalana, i va advertitr l'Estat que el seu grup no es mourà ni un mil·límetre de les seves reivindicacions independentistes.

La líder d'ERC, Marta Rovira, va avalar reconèixer Puigdemont com el president legítim de Catalunya, però alhora va demanar que es formi un Govern efectiu a Catalunya com abans millor; la CUP va donar els seus vots per aprovar el text, però el diputat Carles Riera va criticar les «reculades» de JxCat i ERC amb la independència. La resta de grups van criticar la resolució i van demanar que Puigdemont ho «assumeixi ja que no serà president de nou» i la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, va preguntar «quant de temps mantindran aquesta farsa i aquesta mentida?».

Divisió entre JxCat i ERC

Els grups de JxCat i d'ERC en el Parlament van votar en sentit diferent en un punt d'una proposta de resolució dels comuns que feia referència a la creació d'institucions que substituïssin funcions de la Cambra catalana.

El pas següent

La legislació indica que el Parlament disposa de dos mesos com a màxim per investir un president i perquè aquest termini comenci a córrer ha d'haver-hi una primera votació que no s'ha arribat a produir perquè es va suspendre el ple. Els lletrats van elaborar un informe en el qual van defensar que el termini no havia començat a córrer però van indicar que era responsabilitat de Torrent activar el compte enrere.

Encara que Sànchez està empresonat i això dificulta la seva investidura, la diferència amb Puigdemont és que sí que s'ha sotmès a la justícia, per la qual cosa el seu advocat, Jordi Pina, té previst demanar permís a Llarena perquè el seu client pugui ser investit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18