Torra agraeix la confiança i assenyala Puigdemont com a «president legítim»

Torra va escriure un tuit poc després que Puigdemont revelés en un vídeo que Quim Torra és el quart candidat de JxCat en una investidura que es durà a terme en els pròxims dies. Torra va dir que està «honrat per la confiança rebuda» i que accepta «amb responsabilitat i voluntat de servei al país» l'encàrrec del «president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont», i de la resta dels seus companys de JxCat.

Editor i activista

L'elegit per Puigdemont per ser el 131 president de la Generalitat és un advocat, escriptor i editor que va liderar Òmnium Cultural també de forma interina i que va presentar una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

Joaquim Torra i Pla va néixer el 28 de desembre del 1962 a Blanes, va concórrer en les eleccions passades del 21 de desembre com a número 11 per Barcelona de la candidatura de Junts per Catalu-nya, just darrere d'Elsa Artadi, un altre dels noms de pes que aquests dies s'han estudiat per optar a succeir Puigdemont.

De confiança de l'expresident català, Torra va ser a més un dels primers dirigents que el va visitar a la presó alemanya de Neumünster després d'haver estat detingut, acompanyat d'altres dirigents del PDeCAT.

Advocat, escriptor i editor, la trajectòria política de Torra va començar en moviments socials, com quan el 2011 va ser nomenat president de l'associació independentista Sobirania i Justícia i va ser elegit a més com a membre del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Aquell mateix any va presentar juntament amb l'advocat Jordi Cortada una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut català, però va ser rebutjada l'any següent.

Amb Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona, Torra va ser nomenat director el 2012 del Born Centre Cultural, un dels símbols de l'independentisme, ja que les obres de remodelació van deixar al descobert les restes arqueològiques de les cases del barri de la Ribera que van ser derruïdes després de la guerra de Successió del 1714. Torra es va encarregar de la museïtzació de les ruïnes del Born Centre Cultural, on es relata la Guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714, entre d'altres exposicions.

Ja era vicepresident d'Òmnium Cultural, però va ser el 2015 quan va ser designat president de l'entitat sobiranista, de forma interina, en substitució d'una Muriel Casals que entrava al Parlament aquell any com a diputada per Junts pel Sí. Va liderar Òmnium entre el juliol i el desembre, quan va passar el testimoni com a president de l'entitat a Jordi Cuixart, ara en presó preventiva per la seva implicació en el procés independentista; posteriorment va ser nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.

Al començament de la seva trajectòria professional, Torra també va treballar durant dues dècades en l'empresa privada, com quan va viure a Suïssa per treballar per a una multinacional d'assegurances. Després d'aquella etapa, a Catalunya es va dedicar a la seva faceta d'escriptor i editor -és fundador de l'editorial A Contra Vent Editors-, i va escriure una desena de llibres com Viatge involuntari a la Catalunya impossible, pel qual va rebre el 2009 el premi Carles Rahola. El 2016 també va publicar Els últims 100 metres. El full de ruta per guanyar la República Catalana, un llibre sobre el procés sobiranista que abordava «reptes com ampliar encara més la base independentista i portar a terme una ruptura democràtica que faci possible la sobirania de Catalunya».

Torra va intervenir a l'hemicicle del Parlament l'1 de març passat, quan va proclamar que, amb l'aprovació d'una proposta de resolució del seu grup «sobre la restitució de les institucions catalanes», es posava en marxa «el projecte republicà per a Catalunya».

Tuits polèmics

Qui serà el 131è president de la Generalitat de Catalunya va canviar el seu compte de Twitter l'any 2016. En l'anterior, però, hi havia alguns missatges que al seu temps van generar polèmica i que ara han tornat coincidint amb el seu nomenament com a candidat a la presidència. Els missatges, que van ser titllats en alguns sectors de «xenòfobs» i «supremacistes», es remunten al 2012 i inclouen frases com «els espanyols només saben espoliar», «vergonya és una paraula que els espanyols fa segles que no han eliminat del seu vocabulari», «fora bromes. Senyors, si seguim aquí alguns anys més cor-rem el risc d'acabar tan bojos com els mateixos espanyols», o «anem en cotxes particulars i ens ho paguem tot. No fem com els espanyols».